monòleg d'una mare

Un relat de: ivette

Ja s'ha llevat, amb els ulls enlleganyats, amb aquesta cara de prepotència, com sempre i amb aquest mal humor. El consentim massa, i no ens excusa el fet de ser fill únic, si no li donguéssim el que volgués s'apartaria més encara del que està.
No l'entenc, alguns dies es comporta com un nen, que necessita el nostre carinyo per somriure, en canvi altres vegades pot ser tant fred, que amb la mirada et congela, no pots saber mai el que pensa. Deu ser culpa del canvi d'edat, està apunt de créixer, però no encara. Això m'inquieta molt, perquè no sé com tractar-lo del tot bé. M'agradaria entendre'l a cada moment, a cada canvi. Sempre està desconectat de la família, insociable, sempre a l'ordinador! i quan sortim, el substitueix per l'mp3. Cada cap de setmana igual. No sé com dir-li que ens presti una mica d'atenció. Sé que en el fons és bona persona, ho sé. No te pas mal cor.
Tinc por, massa. No el bull vigilar sempre, però tampoc deixar-lo de banda. M'agradaria que confies mes amb mi.
Ser mare no és gens fàcil, amb el temps t'adones dels sacrificis pels que tens que lluitar.


Comentaris

l´Autor

ivette

4 Relats

8 Comentaris

3728 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Últims relats de l'autor