Moments...

Hi ha moments en els que no necessito pasar-los juntament amb algú, simplement perquè ja sé que tinc a algú al meu costat. Aquests moments per mi, són moments de sinceritat i fortalesa, que majuden a engrandir-me interiorment. Ara mateix és un d'aquests moments. Asseguda a la sorra de la platja, a les dotze "i pico" de la nit, esperant a un amic, i en podem dir així... Moments que puc respirar sense por a ofegar-me o estirar-me sense sentir que puc ser aixafada per algú. Tots hauríem de poder tenir aquests moments, diverses vegades al dia, sense preocupacions, però és difícil. No tots sentim que tenim algú al costat, no en tenim la seguretat. L'ésser humà és complicat, i dèbil, i no sap afrontar moltes vegades, el que realment és propi de viure.El meu amic sortirà ara de treballar, anirem a algun lloc discret, i potser ens toquem, o fem l'amor, qui sap... Potser no em truca i em quedo fins tard aquí asseguda escrivint. Les cabòries que em ronden pel cap estan com en una caixa de cosir; enrotllades en elles mateixes i escampades allà dins, que t'hi estàs bona estona remenant fins a trobar el color que desitges. És també per això que no escric gaire sovint, perquè tampoc sé seguir el fil... Veus, ja m'he perdut del que deia al començament, però m'és igual. Perquè hi ha moments que no els necessito passar amb ningú; ni estar ordenada mentalment; ni escriure seguint un sol argument... Ja que en aquells moments sé que tinc algú al meu costat i em sento segura i puc passar-me l'estona, sola, meditant.