Moment efímer

Esberlant la intensa negror nocturna
com espill pel reflex lluminós,
arrelant-se a la tènue claror d'ocàs matinal
sense remor paisatgístic,
i agitat sobtadament pel clamor d'un ocell,
s'enaltia excel·lit un nou jorn.
Rogencs i daurats fusos de seda encisaven,
lluny de la impetuosa candidesa,
regint erudits la ufanosa essència natural,
solcant lentament endinsades landes,
i tornant com moarés les serenes planes solanes,
estritllaven el firmament.
El refinat solell confús per la lluminositat
la dreçava curosament vers l'horitzó,
espargint-la pausadament com el llebeig, la fred,
sobre les escarpades obagues,
sota una blavenca ona avançada,
el tendre color tot just començava.
Un dèdal de sons brollaven tímidament
al llindar del groguenc herbei,
encimbellant-se cap a la flamant guspira,
acariciant amb finor les agostejades flors efímeres,
enduent-se amb sí la seva rosada cristal·lina,
cap a un llostre tardorenc i alt.
Mescla bruna i pinzellades groguenques
esteses com mantell per tota l'esplanada,
reflex del mar custodiant la vivesa recòndita,
murmuri successiu i sòlid del paisatge,
fulgurant dia de plaent brisa marina,
concloïen l'efímer moment primerenc.