Misses negres

Sota el foc del bosc,
àngels blancs i negres
barallant-se estranyament.
Entre branques i mussols,
la lluna, les fulles i les nits,
la foscor dels ahirs.
Una llum llunyana,
surant mar endins.
Entre les aigües
que rierol avall
descendeix, encenent
les ànimes per les llums,
dels ports, camí enllà.
Trobarem les cabretes
gaudint, menjant herbes,
sota l'ombra d'un pi blanc.
I allunyarem tota penombra
que enfosqueix els instants,
i les senyals prop del bosc,
els rierols, i el mar, la mar...
Misses negres i un comiat,
que torna per seguir brillant,
foscor i penombres de negres nits,
instant preciós i moment precís,
més enllà d'aquí, i més endins.
Fins a qualsevol infinit dins la nit.