Cercador
Miro la finestra i plou...
Un relat de: RicardQuasi bé cada dia la veia al xat, sempre tenia alguna cosa simpàtica per contar, i sabia seguir amb molta broma els acudits dels altres xateros. Jo des de el meu anonimat la seguia sempre, m'agradaven les seves rialles, el que deia i com ho deia, però en sabia tant que mai en veia amb cor de dir-li res.
Un dia el temps estava revoltat i havia una forta tempesta , Internet no acabava d'anar massa bé i la gent contínuament queia. Hi va haver un moment que només vàrem quedar dos, la katy i jo. Llavors amb el cor bategant a mil per hora la vaig saludar i vàrem tenir una gratificant conversa.
Aquella tempesta va fer néixer una gran amistat, un gran amor, una passió de pel·lícula.
Per això cada vegada que miro al cel i veig núvols de tempesta, recordo aquell dia, aquella conversa, i el gran amor que va sorgir d'entre aquelles pantalles de xat entre llamps i trons.
Segueix plovent .
Ricard