Menys visca la terra i més cultura

Un relat de: fadafont

Quan confrontem els diferents models d'estat existents des del segle XV veiem quem, en el fons, les nocions d'estat i sobirania sempre han anat de bracet.

Els de l'estat centralitzat i unitari amb poca representació de les minories ens dirien...
un estat?
per?
la sobirania en un món globalitzat.

Les minories nacionals les quals reclamen majors quotes de poder o bé l'autodeterminació de la comunitat política que creuen pròpia dirien...
un estat?
per?
la sobirania per una nació sense estat.

Però jo davant d'aquestes reflexions em plantejo:
autodeterminació dels països catalans?
Fem un referèdum i que el poble decideixi!em diuen.
molt bé, contesto.

.el referèndum és una pràctica que si està promoguda per les comunitats autònomes és inconstitucional.es podria canviar mitjançant un procés el qual nescessitaria l'aprovació 3/5 parts del parlament i del senat.

.però qui és el poble? els ciutadans de la comunitat autònoma valenciana i els ciutadans de l'anomenada catalunya nord? i quin criteri polític establim per tal de definir quins ciutadans tenen dret a votar?els immigrants no censats tenen dret a vot? també els que estan a la catalunya nord i per, tant amparats sota la legislació francesa?

Tot aquest aiguabarreig de preguntes i reflexions me les faig últimament perquè m'he topat amb molta gent la qual proclama la nostra independència sense saber massa bé de què parla.
I em preocupa, francament, perquè crec que el que realment el nostre país nescessita són in tel.lectuals, poetes, escriptors, pintors...gent formada amb capacitat suficient com per reflexionar sobre l'univers polític així com també per fixar els objectius a assolir per part de tots els ciutadans que ens sentim catalans en base a uns fonaments sòlids.

Així que menys pamflet, menys visca la terra i més cultura!
-començant per mi, és clar-

Comentaris

  • Si tu ho dius...[Ofensiu]
    estel | 21-09-2005

    et respecto, com a persona i com a pensador. Però no penso respectar que diguis coses que m'ofenen, perquè potser no serem intel.lectuals ni artistes ni pintors, però sí que som lluitadors que estimem una terra, amb la seva cultura i la seva llengua, som un poble que estimem (dic som en general, per referir-me als moviment, si algú no se sent identifica't que no se senti ofès). I potser a les nostres targetes de quan tinguem cinquanta anys no hi posarà Escriptor, ni Filòsof, ni Cirurgià, però sí que hi podrà posar lluitador, somiador, encoratjador... perquè els papers no són res davant d'una ànima lluitadora, i això molt sovint s'oblida. Així que jo, somiadora innata, continuaré lluitant i difonent aquesta meva idea, i discutint quan calgui perquè penso que hi han coses realment important a la vida. Apa salut i revolució!

    Ni Espanya, Ni frança, PAÏSOS CATALANS!!!

  • Bff...[Ofensiu]
    Thalassa | 21-09-2005

    A veure... per començar, dir que qualsevol mobiment social ha tingut, té i tindrà, petits himnes i crits i que en la seva totalitat no són ni bons ni dolents, simplement són. Existeixen perque com a col·lectiu es necessiten símbols identitaris i que uneixin.

    Una nació no es fa amb intel·lectuals, sino amb persones, com les ciutats no les fan els grans carrers com la Diagonal, sino el barris i els carrers estrets, les nacions necessiten estar normalitzades, i això, implica intel·lectuals i analfabets, sans i malalts, problemes i solucions.

    La Constitución Española, no és intocable, ans al contrari, com tota cosa que regula, necessita ser modificada a mesura que abança el temps i la societat que la pateix o la gaudeix. Ha de ser un objecte de canvi constant, evolució. Per tant, una cosa inconstitucional ara, a mi no em serveix, perquè en el seu moment, es va crear de forma ràpida, amb por, desestabilitat política i social, i un llarg etc...

    Una nació és nació perquè ho és, no perquè ningú li permeti o li dongui el dret de ser-ho. Si no ho fos, no existiria conflicte, problema, ni solució.

    Thalassa

  • jo...[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 21-09-2005

    també estic totalment d'acord amb en Cesk, només recordar que els "pamflets", així com les pintades, les edicions i revistes alternatives, etc, son la manera que tenim de fer saber qui som i què fem, de demostrar com molt bé ha dit en cesk, que darrera els "visca la terra" hi ha una organització i uns col·lectius de gent que lluita per la cultura (que és una de les bases per a poder arribar a qualsevol millora governamental, tenint en compte els nostres objectius) i moltíssims aspectes més, ja siguin socials, culturals, poolítics o festius.
    Apa, salut i revolta, companya!
    Visca la Terra!
    Sílvia

l´Autor

Foto de perfil de fadafont

fadafont

8 Relats

14 Comentaris

9272 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
En els meus quaderns de classe
En el meu pupitre i els arbres
En l'arena en la neu
Escric el teu nom

En totes les pàgines llegides
En totes les pàgines blanques
Pedra sang paper o cendra
Escric el teu nom

En les estampes daurades
En les armes dels guerrers
En la corona dels reis
Escric el teu nom

En la jungla i el desert
En els nius en les ginestes
En l'eco de la meua infantesa
Escric el teu nom

En les meravelles de les nits
En el pa blanc de les jornades
En les estacions núvies
Escric el teu nom

En tots els meus bocins de cel
En l'estany sol florit
En el llac lluna viva
Escric el teu nom

En els camps en l'horitzó
En les ales dels ocells
I en el molí de les ombres
Escric el teu nom

En cada glop d'aurora
En el mar en els vaixells
En la muntanya enfollida
Escric el teu nom

En la molsa dels núvols
En les suors de la tempesta
En la pluja espessa i fada
Escric el teu nom

En les formes fulgurants
En les campanes dels colors
En la veritat física
Escric el teu nom

En les senderes despertes
En les carreteres obertes
En les places que desborden
Escric el teu nom

En el llum que s'encén
En el llum que s'apaga
En les meues cases reunides
Escric el teu nom

En el fruit trencat en dos
De l'espill i de la meua cambra
En el meu llit conquilla lliure
Escric el teu nom

En el meu gos llépol il tendre
En les seues orelles alçades
En la seua pota desmanyotada
Escric el teu nom

En el trampolí de la meua porta
En els objectes familiars
En el foc glorificat
Escric el teu nom

En tota carn que es brinda
En el front dels meus amics
En cada mà que s'allarga
Escric el teu nom

En el vidre de les sorpreses
En els llavis atents
Per damunt del silenci
Escric el teu nom

En els meus refugis caiguts
En els meus fars enderrocats
En els murs del meu tedi
Escric el teu nom

En l'absència sense desig
En la soledat nua
En els marges de la mort
Escric el teu nom

En la salut recobrada
En el perill esfumat
En l'espera sense memòria
Escric el teu nom

I pel poder d'una paraula
Torne a començar la meua vida
Només he nascut per conéixer-te
Per anomenar-te

Llibertat