Mentides a tu

L'hora que despulla
la meva ànima.
Caure de nou,
aquell buit
m'ofegarà sempre,
tant com tu.

L'hora que desanima
el meu pols.
Feblesa que inunda,
torna el record.

Maleïda hora,
maleït record.
Voldria arrancar-te
i oblidar-te de cop.

Somnis aigualits
humitegen sensacions.
Voldria despertar
i caminar
pel meu propi peu.

Sento com si fossis tu
qui oprimeix.
Un pensament,
potser immadur,
però real.

Fantisme que m'inunda,
badalls per un record.
Penso en els últims dies.
Et torno a veure lluny.

Núvols grocs,
plou el granit
que em repica els sentits.
Sento com tanques portes
entre tu i jo.

Adéu!
T'ho dic.
No ho penso.
No ho faré.
Mai, per què?
No podré