M'avorreixo.

M'avorreixo com una ostra. I què pasa si m'aburreixo?-Doncs res, que m'avorreixo. Però jo no em vull aburrir... Però tampoc vull estudiar. I llavors què faràs? doncs res, aburrirme mentres hauria d'estudiar. T'imagines que ho veies algú, això? Pensarien que parlo sola. O bé, que "escric" sola. Són i quart. les 8 i quart. I m'avorreixo. m'avorreixo. És una paraula original oi? Per mi és avorrida. Tot és avorrit... Per què no podem aprendre sense fer esforç ni perdre temps? Si el temps és or, com diuen filòsofs, l'hem d'aprofitar, no passar-nos el dia estudiant! Però lo meu és pitjor; no estudio perquè em fa mandra, i llavors, d'aquí neix l'avorriment. I és que estar sentada pensant que has d'estudiar, i no ho fas, avorreix. Avorreix i bastant. I també és bastant avorrit gastar inútilment aquesta tinta blava de boli "PILOT", tansols per escriure que t'avorreixes. És patètic. Patètic i avorrit. Tot i això, no estic enfadada, eh?. Això no s'ha de confondre. A mi el que em confòn és aquesta tatxada al mig del text que sembla que algú s'hagi barallat. I també em confòn l'avorriment. I també em confòn confòndrem de que confonc l'aburriment. Entre d'altres coses que em confonen, és clar. Canviant una mica de tema per no confòndren, aquesta olor m'avorreix. Sembla... Què sembla? M'estic confonent. I aburrint. Tot plegat és un caos, no entenc res de res. No sé res. Res. Fascina, la paraula? No. aquesta avorreix. I a part d'avorrir, confòn. I no ens oblidem de que sembla alguna cosa, però que no sabem ben bé el què perquè no entenem res, res de res. Pensant i intentant recordar a què ens semblava la paraula, em tornat a ella mateixa. Com pot ser? Aquest es un món ple de sorpreses, moltes, entre d'altres, i ara m'estic adonant de que s'em acava el full. I em sorprenc, em sembla alguna cosa, em confòn, m'avorreix.