Mar

Mar furiosa que esquitxa gotes de passió i dolor.
LLuitar, lluitar, lluitar...
La mar se m'emportarà?
No em vol cap mal, no em vol cap bé.

Una barca falsament estimada,
una barca apedaçada
de desitjos llunyans, records amargs i somnis rovellats.

Intento mantenir-la.
No sé nedar.

Les traces del camí s'han quedat les forces,
almenys han evitat quedar-me a les foses.

No ho puc evitar,
l'aigua comença entrar.

Potser m'haig de deixar portar?
Oh espera, t'he dit que no sé nedar!

Pors que m'heu enganyat,
si remava per vosaltres no era per seguretat?
Potser començo entendre aquesta mar.

Màscara deformada,
un dia verda, ara negra.
No ets impenetrable,
una carn roja,
una pell cremada,
en guarden la memòria.

No et puc guanyar,
no em vols guiar,
per què em vols amargar?
No veus que m'hi començava a acostumar?

La màscara no m'amagarà,
si te m'has d'emportar,
deixa'm despullar.

No puc escapar,
em començo a ofegar.
L'aigua al cor,
un silenci mort.

De cop et puc respirar,
potser no em volies matar?
No et deixis intimidar,
ara et començo a escoltar...