mar de cors

Un relat de: noemii
de moment la tristesa està volent enganxar llegeixo un llibre interessant i ho deixo a la meitat un missatge Telégono m'obliga a comprendre que no cregui en els miracles que no esperi ¿perquè?. de moento no persegueixo ser feliç en un lloc ni trobar una altra paret que em judi a oblidar. és injust i no pretenc utilitzar a ningú més al mar de cors solitària i naufragar se'm fa aixi la vida estic parada al mig de la via i el tren que espero ja no passa per aquí ... i estic amb un humor que ningú em soprta.amb unes ganes d'acabar la història passar ràpidament a una altra cançó repetint això demoment no persegueixo ser feliç en un lugar.nomes busco una mica de tranquilitat

Comentaris

  • Potser...[Ofensiu]
    peter53d | 28-02-2011

    ...t'hauries de posar a la vora de la via, doncs igual el tren passa, de veritat...

l´Autor

noemii

1 Relats

1 Comentaris

499 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor