Mallorca, una illa preciosa.

Una de les coses que més estimo en aquest món és la meva terra, el lloc on he nascut i esper poder-hi morir. És s'illa de Mallorca. Ara mateix sent una mena de ràbia, he encès sa televisió i me n'he adonat una vegada més de l'ignorant que és una part de la prensa.
Mallorca té un nom i pobles maravellosos que el costitueixen. La gent de la Panínsula quant pensa en "Palma de Mallorca"(perquè anomenen a l'illa d'aquesta manera), només veu platges amb "xiringuitos", amb UNA ciutat plena de gent amb bosses de compra, amb un sol idioma... i no nomès els de la Península, hi ha molta gent que fa ja molts anys que viu a l'illa que si li demanes qualque cosa amb català, o mallorqui(això no és el tema) no sap de que xerres, per a mi, això és com si m'escopissin a la cara!
I sí, si un ignorant vé a Mallorca´només visitarà aquests llocs, i es perdrà una de les illes més marevelloses del món. No tendrà la oportunitat de conèixer aquest accent tant ''basto'' (cas de Maria de la Salut), ni tant sinever, ni tant Pobler. No veurà la marevellosa i tranquila vida que porta la gent que és mallorquina de tot cor, encara que només faci un any o dos que hi viu però que i té l'esperit. Només gent que coneix el ball de bot, els cossiers,etc. i que no posa un toro a la bandera, que coneix un grup com els anegats, que ha anat a Deià o a Aucanada, a nes pobles del Plà, que coneix ses bones festes de Mallorca, el menjar de casa mallorquí com un simple pa moreno amb sobrassada, o un simple pa amb oli, que han tastat una ensaïmada, panades, quelitas o una patata poblera, que sap que hi ha dimonis, correfocs, cap grossos, cossiers, castellers, festes com sa des ses clovelles, sa des moros i cristians, etc. que saben qui és na Paquita Tomàs o en Tomeu Penya.
Només aquest tipus de gent que conèix realment Mallorca, les seves platges color turquesa amb roca o arena, tant fa, marevelloses, montanyes tant tranquiles com ses de Tramuntana amb falcons quasi extingits, amb oliveres, ullastre, garrovers, figueres, que ha tastat vi de ses vinyes de Sencelles o de Biniali, que aprecia s'illa que té davant es ulls, es pagesos mallorquins, i que no esta empagueït de xerra es seu idioma davant un foraster, sap i coneix lo que es realment s'illa preciosa, indesciptible e inolvidable de Mallorca, l'aprecia i l'estima.
Per això he escrit quest relat no per menysprear sa gent sinó per donar-li a conèixer una de ses coses que no se poden ignorar a sa vida... sa cultura i sa llengua d'un lloc, perquè fer això és com tenyir un quadre d'un sol color i tapar els altres, i no, això no va així, lo bo sigui d'allà on sigui s'ha de donar a conéixer, però per treure colors nous no se n'han de borrar d'altres.