Cercador
Mala sort
Un relat de: Jan Mel- Compartir:
Destinat al fracàs
Últimament crec que estic destinat al fracàs. Fa tres dies a l'hora del pati estàvem jugant a policies i lladres. Nosaltres anàvem guanyant i només faltava l'Èric per atrapar.
Baixant per la rampa de l'institut a tota velocitat perseguint l'Èric, de cop i volta es va parar de cop. Jo no vaig tenir temps de frenar. Vam xocar, i vam caure a terra. El meu nas va impactar amb la seva esquena. Em vaig aixecar de seguida però vaig tornar a caure desmaiat: m'havia trencat el nas. Em van portar a l'hospital i vaig haver-me d'esperar una bona estona assegut.
Quan em van atendre, el metge em va dir que era una vena que s'havia petat i què no era res. Al cap d'un mes vaig anar a revisió del nas i em van dir que tenia el nas trencat i que havia d'operar-me.
L'endemà d'aquests fets vaig anar a muntar a cavall amb el meu oncle i les meves cosines. Era un dia que ens el van reservar per a nosaltres quatre. Jo vaig ser el primer de pujar al cavall. Era un recorregut amb diferents obstacles. Sempre, abans de marxar, l’amo posava uns fils de ferro per si algú intentava robar els cavalls. Aquell dia s'havia oblidat de treure un fil i jo vaig començar a fer el recorregut. De cop i volta vaig sentir una cosa al coll i vaig caure enrere. Era el fil que m'havia agafat pel coll i havia caigut enrere. Em van portar a una butaca i em van curar les ferides del coll. Vaig tenir sort que el terra era de gespa i no em vaig fer gaire mal.
Al cap de dos dies d'aquests fets vam anar a Empuriabrava a la platja amb dos amics. Volíem anar a fer una volta amb unes barquetes de motor, però resulta que estava tancat i vam haver de marxar. Justament quan arribàvem a l'estació de bus feia cinc minuts que havia marxat i ens vam haver d'esperar una hora per poder agafar el següent bus.
En fi, crec que estic destinat a la mala sort.
Últimament crec que estic destinat al fracàs. Fa tres dies a l'hora del pati estàvem jugant a policies i lladres. Nosaltres anàvem guanyant i només faltava l'Èric per atrapar.
Baixant per la rampa de l'institut a tota velocitat perseguint l'Èric, de cop i volta es va parar de cop. Jo no vaig tenir temps de frenar. Vam xocar, i vam caure a terra. El meu nas va impactar amb la seva esquena. Em vaig aixecar de seguida però vaig tornar a caure desmaiat: m'havia trencat el nas. Em van portar a l'hospital i vaig haver-me d'esperar una bona estona assegut.
Quan em van atendre, el metge em va dir que era una vena que s'havia petat i què no era res. Al cap d'un mes vaig anar a revisió del nas i em van dir que tenia el nas trencat i que havia d'operar-me.
L'endemà d'aquests fets vaig anar a muntar a cavall amb el meu oncle i les meves cosines. Era un dia que ens el van reservar per a nosaltres quatre. Jo vaig ser el primer de pujar al cavall. Era un recorregut amb diferents obstacles. Sempre, abans de marxar, l’amo posava uns fils de ferro per si algú intentava robar els cavalls. Aquell dia s'havia oblidat de treure un fil i jo vaig començar a fer el recorregut. De cop i volta vaig sentir una cosa al coll i vaig caure enrere. Era el fil que m'havia agafat pel coll i havia caigut enrere. Em van portar a una butaca i em van curar les ferides del coll. Vaig tenir sort que el terra era de gespa i no em vaig fer gaire mal.
Al cap de dos dies d'aquests fets vam anar a Empuriabrava a la platja amb dos amics. Volíem anar a fer una volta amb unes barquetes de motor, però resulta que estava tancat i vam haver de marxar. Justament quan arribàvem a l'estació de bus feia cinc minuts que havia marxat i ens vam haver d'esperar una hora per poder agafar el següent bus.
En fi, crec que estic destinat a la mala sort.