Mai estareu soles

Mai estareu soles...

És cert que com la majoria dels adults, vaig triar l'esclavatge social per a sobreviure com a individu.
Tot i que el meu esperit rebel, m'ha ajudat a mantenir certa distància envers la diversitat de models que determinen els valors, les morals i les conductes que alimenten l'engranatge de la nostra societat neolliberal, o si més no, no en constitueixen una seriosa amenaça per a la seva estabilitat.
He d'admetre, que la lluita ferotge per a gestionar els conflictes interns que se m'han anat generant de manera exògena, va acabar per transportar-me a la dimensió més tenebrosa de tota la meva existència.
El llum del seu esguard, però, ha estat suficient per a il·luminar-me el camí.
L'espontaneïtat de la seva rialla, manyagues i abraçades, la dolçor dels seus petons...
La franquesa d'un somriure, o la rebequeria interessada.
Tot abillat d'innocència i amor vertader.
M'han dut novament al món de la fantasia, la màgia, un món on tot és possible si es desitja amb fermesa.
He gaudit de cada instant, cada moixaina, cada paraula d'amor.

I ara...
O després...
Quan torni a la feina...
Us prometo que no em deixaré esclavitzar.

Mai estareu soles...