M'agradaria, m'encantaria...

M'agradaria, m'encantaria, tancar els ulls i fer un salt enrere i, aleshores, obrir-los i trobar-me de sobte a Paradise Bay o a Comino! Jo, amb el meu bikini de floretes i uns quants desconeguts envoltant-me. I llavors em miraria, observaria la situació, intentaria parar un moment el temps i me'n adonaria del perfecte que és tot allò. I ben segur que me'n riuria i sentiria com aquella llum d'aquell sol tan groc, acariciaria la meua pell i aleshores, respiraria aquella miqueta de brisa que apareixeria tímidament a estones i me'n adonaria, per fi, que no tinc res per preocupar-me, no hi ha exàmens, no hi ha pressió, no has de quedar bé, no hi ha crítiques, ni incursions en la teva vida per part d'éssers animats no desitjables que només ens fan patir, no... no hi ha res. Tot és tranquil, tot és relaxa't, tot flueix... El mar té un color especial, sembla que s'hagi vestit per anar de festa. Bussejo amb els ulls oberts i contemplo peixos i peixets de tots colors que neden ordenadament per arribar a aquesta festa que estarà plena de músiques d'arreu del món i de mariners intrèpids, enamorats i seduïts per sirenes de llarga cabellera. Avanço una mica més i totes aquelles meravelles marines, tant pures i interessants, amablement em conviden a continuar allà baix, perquè allà no es sent res, ni tan sols aquella brisa marina que apareixeria tímidament a estones.