L'usurer (3 de 3)

Un relat de: Ferran de Montagut

Recordarem com va acabar el segon capítol: Recordarem que el capellà li va ha anar a demanar diners per arreglar el campanar, que es queia a trossos, l'usurer li va negar el préstec per no tenir res que l'avales. El mossèn va marxar tot preocupat,. i al arribar a l'Església, i devent del San Crist s'agenollà i va pregar; pregà per aquell home, llarga estona. Al Crist, ell el va mirar, hi fins i tot li semblar que somreia.
*********************


Tercer i últim capítol del conta:

de "L'USURER"
Per: Ferran de Montagut. En la sèrie contes de la vora del foc, per aquelles nits llargues d'hivern i que explicaven les nostres àvies.

Continuem:
Estaven entrant a la Setmana Santa, i tots el fidels del poble, que quasi be ho eren tots, anaven a l'Església a pregar, i a preparar-se per fer d'aquella Setmana Santa, reflexions, i penedir-se de tots els seus pocs pecats, dons casi no en feien, l'únic que hi faltava era l'usurer, però ningú el trobava a faltar, dons en l'Església no hi anava mai.
Passaren els dies i per fi arribaren a aquella esperada Setmana Santa. El divendres San varen fer el "Via Crucis" pels carrers del poble i hi va assistir tothom, menys l'usurer, va arribar el dissabte de Glòria, i varen celebrar la missa vespertina de la Pasqua de Resurrecció, anaven a començar la Santa Missa; tota l'Església estava plena de gom a gom i hi havia tot com us he dit tot el poble.
Ja havien començat la cerimònia, quan quasi d'amagat, hi sens fer gaire soroll i va entrar l'usurer, i es ficà en un reco fosc, ningú es va adonar compta d'ell, dons estaven tots, pendents de l'ofici que allí es celebrava, va arribar l'hora de la consagració, i quan el mossèn digué als fidels que es donguessin la Pau, es va sentir un crit i amb veu molt forta que deia: PERDONEU-ME GERMANS MEUS JO US DONO A TOTS LA MEVA PAU! ¡PERDONEU-ME PEL QUÈ US HE FET PATIR, PATIR A TOTS! ¡DÉU MEU! ¡PERDONEM! ¡PERDONA SI POTS A AQUEST POBRE PECADOR!
I desprès de dir tot això va caure al terra... mort!
Hi va haver un gran silenci.
Tothom es va quedar molt parat, sens saber que fer, ningú se'n sabia avenir.
El mossèn baixar de L'Altar i amb l'ajuda d'alguns fidels, el portaren en braços fins L'Altar Major, tothom plorava, el mossèn va acabar de celebrar la Santa Missa Pascual amb aquell cos mort, al terra davant L'Altar Major. Acabada la cerimònia el portaren en braços a casa seva, tot el poble el va vetllar la resta de la nit.
M'oblidava, al entrar a la casa amb aquell cos inerme mort, d'amunt d'un escriptori tot ple de pols, hi trobaren una carta escrita del seu propi puny i lletra que deia:
Perdoneu-me! Germans meus del poble on vaig néixer i créixer, perdoneu-me tots els que jo us he fet mal, tan de mal, jo no se pas el que em passava; massa tard he recordat coses, dels meus estimats pares i el que ells m'havien ensenyat, avui encara que tard, he comprès moltes coses que ja havia oblidat, amb aquesta carta us allibero a tots dels deutes, hi amb ella os dono de nou vostres llars; al banc ja he donat ordres de que els diners que hi tinc una part siguin per una filla que tinc, i l'altre per restaurar aquesta Església on em va veure néixer i créixer amb gracia de Déu. I que jo de jove vaig estimar tant, la casa la deixo al mossèn, i també diners, perquè en ella i faci una rectoria nova, i com que es tan gran, el mossèn que és tan bo, podrà donar-hi acolliment a tots els captaires o pobres que per aquest poble passin, i també deixo uns diners que tinc dins la caixa forta de casa i la seva combinació es aquesta 222222, i que serveixin per dir Misses pel meu etern descans, de la meva turmentada ànima.
I perdoneu-me tots pel intens mal que os he fet i rebeu tots la meva Pau.

Fi.
Autor: Ferran de Montagut,es Ferran Mujal i Naspleda, escrit en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del "PATI VERD" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona)Catalunya! Va ser començat en la Comarca del MARESME. (BCN) en el 7d'Abril del 1992 i acabat avui dia 4 de febrer del 2003.

Notes: Qualsevol semblança amb altre conta ho narració es una casualitat, aquest sol ha sortit de la meva ment, potser te quelcom d'història, però s'han omitit tots els noms i llocs on van passar aquest cas. L'Autor. E-mail: baron_de_montagut@msn.com ferranmujalinaspleda@hotmail.com aneu_a_la_merda@yahoo.es



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

886960 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)