L'usurer (2 de 3)

Segon capítol:

Abans farem un petit resum del capítol primer o posterior:
Aquell noi va arribar a ser molt ric estafant als seus antics comvilatants i amics del poble; eren diners mal adquirits, tenia fama de ser un malvat usurer, quasi be totes les cases del poble eren seves, las havia anat prenen a costa de préstecs al seus amics i que no li havien pogut pagar, aleshores ell s'havia apropiat de les propietats i els que ho havien volgut eren llavors em contes dels amos els seus inquilins i d'aquesta manera ell se havia apropiat de quasi be totes les cases del poble.
*****************
Segon capítol del conte "L'Usurer" per Ferran de Montagut, en la seria contes a la vora del foc d'aquelles llargues nits d'hivern:

Be dons seguirem:
Aquell ara home que de jove era tan estimat de tothom, ara de gran tots l'odiaven, però l'odiaven pel d'arrera, dons ja que pel davant li feien una mica de bon paper. A l'Església no hi havia entrat mai més. Aquell home no era casat, era solter, però tenia una filla que havia tingut amb alguna dona desconeguda, per algun lloc del mon on havia estat recorrent abans de retornar al seu poble on el va veure néixer i créixer. A la nena poc o gens se la coneixia, dons al poble poc hi anava. Quan l'usurer que era com tothom el coneixia, ja que ningú sabia el seu nom vertader, be dons quan pels carrer passejava, la quitxalla o la mainada quant el veien tots fugien d'ell, dons el temien i li tenien por.
Quant en el poble es moria algú, i molt mes si era inquilí d'ell; s'alegrava d'aquella mort, no tenia mai compassió ni d'ell del mort ni dels que deixava. Tant li era la vídua com els pobres fills, aleshores era quant mes se aprofitava de les circumstancies, li apujava el lloguer a la pobre vídua o si no el podia pagar la treia al carrer, per tal de posar-hi un altre que li pagues molt millor per la casa trein-la de males maneres, i tot el mobiliari i ha empentes la feia fora del lloc on sempre havia viscut. Aquell mal home no s'apiadava de ningú.
Ell vivia en una gran casa la millor del poble, era una d'aquestes cases pairals inclús era massa gran per ell sol, tenia infinitats de gossos de diferents races, i si alguna vegada hi anava algun pobre per a demanar-li caritat, l'abordava els gossos. Llavors aquell pobre home fugia esparverat del lloc. La seva casa a pesar de ser molt gran i maca, també era molt bruta, dons no hi havia cap dona que hi volgués anar a fer-li las feines de neteja, ni cobrant tot l'or del mon. Era ell mateix quan li semblava, netejava sols els trossos principals de la gran finca; deien els qui en ella havien entrat, per tal de pagar-li els lloguers, que dins hi havia pols per arreu, teranyines arreu, una pudor que semblava que hi haguessin alguns bitxos morts en estat de podrit, sols deien que hi havia un passadís, per on ell caminava, com que arrossegava els peus quedava el passadís una mica net.
En aquell poble tothom patia mol, dons els tenia a tots enganyats i atemoritsats.
Ell, era un home fort, tenia molt bona salut, no havia estat mai malalt, poc o gents sortia de la seva casa pairal també mal adquirida, sols quan anava a comprar al poble, era sols llavors quan sortia amb un esplèndid cotxe, que ell mateix conduïa, d'aquesta manera se estalviava de pagar un xofer, sobre tot per les nits es quant mes sortia, estava casi tota la nit fora, ningú sabia on anava, potser de burilla, potser a fer molts mes diners, ¿en què? No se sabia res de la seva vida en l'actualitat, res, d'aquell avar home. Però quan ben entrada la matinada arribava a casa seva, conten les gens del poble aquell que tornava molt content, es ficava a dins i ja no sortia mes, fins la nit següent, això ho feia normalment de dilluns a divendres, els dos dies que restaven de la setmana ja no sortia per res, ni de dia ni de nit.
Rares vegades sortia a passejar pel poble a peu, sols sortia si era per fer fora algú d'alguna casa seva, per no poder pagar-li les rendes; i ell no volia excuses de cap mena, o diners o "fora".
Un bon dia el capellà del poble, va armarse de valor i anar a la seva casa per a demanar-li diners, per tal d'arreglar el campanar, que necessitava una reparació urgent, dons estava caient a trossos, el capellà no disposava de prous diners ni amb el seu sou, ni amb les aportacions dels veïns que anaven a l'Església i donaven els pobres el que podien, amés el capellà de lo seu feia moltes caritats, mireu si aquell pobre home capellà era pobre, que la seva sotana sempre estava tota descosida i trencada, no disposava de diners prous per comprar un altre de molt millor.
Va arribar a la casa, els gossos l'anaven a abordar quant l'usurer els va aguantar, es varen saludar i a continuació, li va exposar els motius de la seva visita, l'usurer el va escoltar amb atenció, i en acabar l'usurer li digué: Bé jo us els deixaria, però... Quines garanties em donareu, cas de no poder tornar-me el préstec.
El capellà, li digué: Que ell no tenia res per deixar de garantia, ja que en veritat era molt pobre, i tots els diners que recollia en les col·lectes, els repartía amb la gent mes necessitada del poble, i la resta anava al "Bisbat", i que ell no tenia res, casi ni per mal menjar.
Aquell home l'usurer; al sentir totes aquelles raons, el va acomiadar sense donar-li res; li digué: Si no hi ha garanties, jo no us puc deixar res, aneu en un altre lloc, i dient això el va fer fora em males maneres de la casa.
El capellà va marxar tot preocupat, i al arribar a l'Església, davant del San Crist s'agenollà i pregà; pregà per aquell mal home, llarga estona. Al Crist, ell el va mirar, hi fins i tot li va semblar que el somreia.
Fi del segon capítol:

Autor: Ferran de Montagut, es Ferran Mujal i Naspleda, escrit en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del "PATI VERD" avui dia 3 de Febrer del 2003, comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona)Catalunya!

Notes: Qualsevol semblança amb aquest conta, es una casualitat, dons aquest sols ha sortit de la meva ment, no li donin mes voltes, no hi ha cap mes explicació, s'han emes els noms del personatges i el lloc on va passar. L'Autor en Ferran

E-Mails: ferran_de_montagut@hotmail.cpm drac_del_mon_i_cos@hotmail.com fnaspleda@hotmail.com
juandemontagut@latinmail.com ferran_de_montagut_i_cos@msn.com ferran_naspleda@hispavista.com mas_el_sol_solet@hispavista.com ferranmujalinaspleda@hotmail.com etc