L'usurer (1 de 3)

Un relat de: Ferran de Montagut

Seria contes infantils imaginaris de la vora del foc, en aquelles llargues nits d'hivern, explicats per l'àvia de la casa a la mainada. Autor: Ferran de Montagut.

Va ser una vegada, en un poble allà perdut en el temps, molt llunyà, però no us diré on.
Be dons en aquest poble en una bona família de gent molt cristiana i va néixer un infant, era la alegria dels seus estimats pares, era un infant que es feia estimar, a mida que anava creixent encara era molt mes estimat, ell ho donava tot i mes en una sola paraula era un nen bo dels de veritat.
Era el primer de la classe, era el primer en tot el que li manaven, també va ser escolà, quant va ser mes gran no faltava mai a la Santa Missa, també tenia molts amics capellans, en fi era una persona molt responsable i bona, creia amb Déu i els Sans.
Però clar la vida com que es imparable, ell sens donares compta anava fen-se gran i poc a poquet i sens donar-se compta es va anar apartant de l'Església i del pares i de la família que la havia vist créixer, també s'apartà dels seus amics de joventut i també d'aquella bona predisposició que havia tingut de jovenet, ja no era aquell jove atent que feia qualsevol cosa per els seus amics, aquella persona que ho donava tot, sens donares compta aquell cor tan bo de sa joventut s'estava curtín i es tornava dur, molt dur.
Va a ser una persona dolenta molt dolenta, no feia caritats increpava a la gents que trucaven a la seva porta per demanar-li quelcom, es va anar apartant de l'Església i aquella bondat que tenia de petitet ja l'havia perdut.
Quant mes gran es feia mes dolent i malvat es tornava, era dolent i dèspota, si podia fer mal als que abans foren els seus amics, els hi feia sense cap mena de contemplacions, els seus amics d'ell es varen anar apartant de mica en mica, fins que no en va tenir cap. Va quedar mes sol que la una. Donava la sensació que disfrutes fent tota classe de maldats, semblava un posseït del diable.
Aquell jove havia marxat del poble ja feia anys i en ell havia tornat anys després molt i molt ric, segons es deia la seva gran fortuna l'havia fet a terres llunyanes, però obtinguda hem estafant a l'un i l'altre en maneres no gaire clares, els seus diners cremaven dons eren mal adquirits. Tenia fama d'usurer, havia comprat quasi be totes las cases d'aquell bonic poble on ell anys enrera havia nascut, i els seus convilatants inquilins de les ara seves cases algunes eren o havien sigut amics seus de la joventut.
Aquelles cases ell las havia adquirit, mitjançant préstecs als seus propietaris i com que no l'havien pogut tornar la quantitat deixada; ell se'ls hi havia quedat la casa en pagament del deute, llavors la casa, la llogava al antic propietari si li podia pagar el lloguer sinó la tancava i feia fora d'ella ha aquelles bones persones que tants anys hi havien viscut, i d'aquesta manera s'havia anat apropiant de quasi be totes les cases del poble.
Fi del primer capítol.
Autor: Ferran de Montagut, es Ferran Mujal i Naspleda. Escrit en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del "PATI VERD" avui dia 1 de Febrer del 2003, en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya!

Notes: Qualsevol semblança amb altre narració o conte, es una casualitat, aquest sols ha sortit de la meva ment, i en veritat no ha passat mai, no li donin mes voltes no hi ha cap mes explicació. L'Autor. F.M.N.

E-Mails: ferran_de_montagut@hotmail.com drac_del_mon_i_cos@hotmail.com fnaspleda@hotmail.com

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

852294 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)