L'usurer (1 de 3)

Seria contes infantils imaginaris de la vora del foc, en aquelles llargues nits d'hivern, explicats per l'àvia de la casa a la mainada. Autor: Ferran de Montagut.

Va ser una vegada, en un poble allà perdut en el temps, molt llunyà, però no us diré on.
Be dons en aquest poble en una bona família de gent molt cristiana i va néixer un infant, era la alegria dels seus estimats pares, era un infant que es feia estimar, a mida que anava creixent encara era molt mes estimat, ell ho donava tot i mes en una sola paraula era un nen bo dels de veritat.
Era el primer de la classe, era el primer en tot el que li manaven, també va ser escolà, quant va ser mes gran no faltava mai a la Santa Missa, també tenia molts amics capellans, en fi era una persona molt responsable i bona, creia amb Déu i els Sans.
Però clar la vida com que es imparable, ell sens donares compta anava fen-se gran i poc a poquet i sens donar-se compta es va anar apartant de l'Església i del pares i de la família que la havia vist créixer, també s'apartà dels seus amics de joventut i també d'aquella bona predisposició que havia tingut de jovenet, ja no era aquell jove atent que feia qualsevol cosa per els seus amics, aquella persona que ho donava tot, sens donares compta aquell cor tan bo de sa joventut s'estava curtín i es tornava dur, molt dur.
Va a ser una persona dolenta molt dolenta, no feia caritats increpava a la gents que trucaven a la seva porta per demanar-li quelcom, es va anar apartant de l'Església i aquella bondat que tenia de petitet ja l'havia perdut.
Quant mes gran es feia mes dolent i malvat es tornava, era dolent i dèspota, si podia fer mal als que abans foren els seus amics, els hi feia sense cap mena de contemplacions, els seus amics d'ell es varen anar apartant de mica en mica, fins que no en va tenir cap. Va quedar mes sol que la una. Donava la sensació que disfrutes fent tota classe de maldats, semblava un posseït del diable.
Aquell jove havia marxat del poble ja feia anys i en ell havia tornat anys després molt i molt ric, segons es deia la seva gran fortuna l'havia fet a terres llunyanes, però obtinguda hem estafant a l'un i l'altre en maneres no gaire clares, els seus diners cremaven dons eren mal adquirits. Tenia fama d'usurer, havia comprat quasi be totes las cases d'aquell bonic poble on ell anys enrera havia nascut, i els seus convilatants inquilins de les ara seves cases algunes eren o havien sigut amics seus de la joventut.
Aquelles cases ell las havia adquirit, mitjançant préstecs als seus propietaris i com que no l'havien pogut tornar la quantitat deixada; ell se'ls hi havia quedat la casa en pagament del deute, llavors la casa, la llogava al antic propietari si li podia pagar el lloguer sinó la tancava i feia fora d'ella ha aquelles bones persones que tants anys hi havien viscut, i d'aquesta manera s'havia anat apropiant de quasi be totes les cases del poble.
Fi del primer capítol.
Autor: Ferran de Montagut, es Ferran Mujal i Naspleda. Escrit en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del "PATI VERD" avui dia 1 de Febrer del 2003, en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya!

Notes: Qualsevol semblança amb altre narració o conte, es una casualitat, aquest sols ha sortit de la meva ment, i en veritat no ha passat mai, no li donin mes voltes no hi ha cap mes explicació. L'Autor. F.M.N.

E-Mails: ferran_de_montagut@hotmail.com drac_del_mon_i_cos@hotmail.com fnaspleda@hotmail.com