luna lunera cascabelera

Un relat de: Carla Bonamusa

La Lluna s'aferrava al cel, amb la seva cabellera serpentejant al voltant de les petites estrelles que adornaven la negra i profunda nit. Els meus ulls blaus com un mar de migdia, sopaven aquesta visió amb gula i perfídia, amb desig i enveja. Els lactis llamps del menguant mirall marcat refrescaven el meu terror a l'endemà, a la llum que mostrava les meves imperfeccions i bogeries repartides per totes les meves accions. El bany proper de la rosàcia nau blanca humitejava els meus pensaments i nodria les meves sensacions. Alta, fort, pacífica, aterridora i misteriosa. Elegant i polsera. "Lluna, llunera, cascabelera", que maldestra cançó. Vaig riure a poc a poc i vaig demanar perdó a Calena, la seva deessa, per haver tararejat aquesta ximple cançó. Aquesta bella querubina havia desplegat les seves ales invisibles i duia volant milers d'anys. Sense avorriment, sense cansament. Tot ho va veure, tot ho va oblidar. Testimoni amb coartades de 12 hores repetides cada dotze hores. Una cara sempre visible, l'altra emmascarada, oculta, avergonyida. En la casona del turó les cinc ballaven, esquizofrèniques i desvergonyides, al voltant de la taula. Quatre veles blanques en cada finestra il·luminaven la seva dansa, aquesta sensual sintonia que produïa el contacte de la seva pell perversa amb el càlid aire amb olor a cera, encens, tallarines i suor alcohòlica. Quinze quilòmetres, però les veia com si estiguessin aquí mateix, al meu costat. Olorava els seus perfums florals, els seus balls i els seus conjurs enmig de riures. La seva roba de marca es mullava amb la pluja i els seus cossos es tornaven capritxosament sensuals prop al límit de la vulgaritat. Eren llunes, somrients i innocents, amb les seves capes de dormir amb pompó. Luxurioses i misterioses, despullant-se en la ment de qui les desitjaven. Es van dormir quan la Lluna es va avergonyir que el Sol la veiés feble, fràgil, trossejada pels núvols i els turons. Elles, verges i prostitutes, van imitar la vergonya lunar i es van anar a entretenir la foscor dels seus somnis frívols. Elles, tan ansioses i reprimides, es van amagar després de les seves parpelles suoses, per a despertar molt tard, quan la calor de l'ambient es va fatigar al sentir el calmant aire de Calena i el seu conillet gris.

Comentaris

  • Bona base. Cuida les formes.[Ofensiu]
    decadeu | 10-02-2006

    A mi, personalment, els adjectius qualificatius escrits davant els noms em fan mal als ulls, especialment quan abunden, com en la primera part del teu relat. Prova de canviar l'ordre, a veure que et sembla el resultat. Les veles són trossos de lona que, disposades de forma adequada, reben el vent per fer moure la nau. Hauries d'haver triat espelmes. Podria comentar altres detalls però el que vull dir és que et queda camí per fer i que penso que val la pena que facis, perquè tens bona base creativa i pots arribar a obtenir excel·lents resultats. Benvinguda a relats.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Carla Bonamusa

Carla Bonamusa

1 Relats

1 Comentaris

1217 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor