Cercador
L'última trobada
Un relat de: Filalici- Compartir:
Cap companyia podrà difuminar mai la teva absència,
per tant deixaré cicatritzar la ferida de la meva marxa en soledat
encara que siguin més de quaranta anys
els que necessitin les meves entranyes per a digerir aquesta amargor
o les meves llàgrimes per deixar de lliscar-me per les galtes,
i aleshores recorreré de nou la distància del nostre infortuni
a la recerca de les últimes petjades de l'immens misteri
i marxaré en un tren de mitjanit, sense revelar el meu destí.
Comentaris
-
tràgic...[Ofensiu]mjesus | 01-02-2006 | Valoració: 10
(no l'he llegit el llibre). Em sembla un camí molt dolorós i un destí amb bitllet sense tornada. M'agradat molt , molt ben escrit trobo, amb un ritme dolç i trist alhora.
Gràcies. Petons. -
Molt[Ofensiu]Yuna | 01-02-2006
amarg. Tens raó, és molt difícil oblidar.
Ànims
¶:)
l´Autor
125 Relats
134 Comentaris
99378 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Sempre intentant trobar el camí cap a la "A" de l'Oceà Atlàntic... era petit i no me'n recordo gaire, tampoc tinc els vells exemplars del Cavall Fort, però aquelles historietes m'han quedat com un dels mites de la meva infància.Per dir quatre paraules de mi: sóc de l'any 77, i sóc enginyer industrial. Escriure m'agrada, tot i que sempre ho he fet bastant esporàdicament. Trobar aquesta web m'anima a fer-ho més, senzillament per passar-ho bé una estona.
També em podeu trobar al meu bloc i al meu recull de haikus
"La mjesus em va encadenar i jo he passat la cadena a esperitlliure i icarapapallona"
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")