Cercador
l'últim adeú
Un relat de: clàudiaDesperta!
xocant amb la meva orella,
Uns llavis humitejats parlen, responen.
S´acosta,
lentament una dolça mà.
Una veu xiuxiueja amb delicadesa.
Abraça´l!
Formigueix. Neda una barca,
sense port, sembla tenir un sol destí,
navegar dins tresors plenament ocults
bateguen com quan eres a prop meu.
Primer, el cor dolgut
Obro els ulls,
no veuen ningú?
Et parla la veu,
a carn desperta
i et sé veure, tu.
Segon, el cor dolgut.
Plouen unes llàgrimes
de núvols antics.
El present engany,
rera una mascara
fosca, gentil i enganyosa.
Acluca fort els ulls
i fente desaparèixer dins uns túnels
on es mou, tot gira.
Vull trepitjar "sortida", sens deixar rastre
desitjo ser en somnis.
Imatges que se´m claven,
frases ja viscudes,
lletres enyorades.
Despertes.
T´acostes.
I marxes.
Comentaris
-
no seria....[Ofensiu]Camps de Tristor | 29-12-2005
adéu?en comtes d'adeú?
-
Sentimental[Ofensiu]AINOA | 23-04-2005 | Valoració: 10
Es un poeme molt bonic i en molt de sentiment.
malgrat el dolor que si reflecte el no tenir el costat aqueste persona que tant es estimat i estimes segons veig.
Anims i una abraçada. -
Que bonic![Ofensiu]Sareta_16 | 19-04-2005 | Valoració: 10
Ostres Clàudia és preciós!^^ m'ha agradat molt, ais l'amor que ens fa patir i és una gran font d'inspiració..
Aquí ho expresses tan bé, el dolor de no tenir algu estimat, espero llegir més coses teves i benvinguda!:)