l'últim adeú

Un relat de: clàudia

Desperta!
xocant amb la meva orella,
Uns llavis humitejats parlen, responen.

S´acosta,
lentament una dolça mà.
Una veu xiuxiueja amb delicadesa.

Abraça´l!
Formigueix. Neda una barca,
sense port, sembla tenir un sol destí,
navegar dins tresors plenament ocults
bateguen com quan eres a prop meu.

Primer, el cor dolgut
Obro els ulls,
no veuen ningú?
Et parla la veu,
a carn desperta
i et sé veure, tu.

Segon, el cor dolgut.
Plouen unes llàgrimes
de núvols antics.
El present engany,
rera una mascara
fosca, gentil i enganyosa.

Acluca fort els ulls
i fente desaparèixer dins uns túnels
on es mou, tot gira.
Vull trepitjar "sortida", sens deixar rastre
desitjo ser en somnis.

Imatges que se´m claven,
frases ja viscudes,
lletres enyorades.

Despertes.
T´acostes.
I marxes.

Comentaris

  • no seria....[Ofensiu]
    Camps de Tristor | 29-12-2005

    adéu?en comtes d'adeú?

  • Sentimental[Ofensiu]
    AINOA | 23-04-2005 | Valoració: 10

    Es un poeme molt bonic i en molt de sentiment.
    malgrat el dolor que si reflecte el no tenir el costat aqueste persona que tant es estimat i estimes segons veig.
    Anims i una abraçada.

  • Que bonic![Ofensiu]
    Sareta_16 | 19-04-2005 | Valoració: 10

    Ostres Clàudia és preciós!^^ m'ha agradat molt, ais l'amor que ens fa patir i és una gran font d'inspiració..
    Aquí ho expresses tan bé, el dolor de no tenir algu estimat, espero llegir més coses teves i benvinguda!:)

l´Autor

clàudia

2 Relats

7 Comentaris

2105 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor