L'ombra de la vida

L'ombra de la vida
S'allarga a mida
Que el sol es pon
Al meu horitzó.

Bufa un vent que udola
Noms llunyans,
Com continents imaginaris,
Que recordo amb la ment enterbolida.

Ja no crec en faules,
Ni en quimeres,
Les utopies quedaren
Submergides al mar del temps.

Ja no crec en faules,
Ni m'ensarronen com abans
Les belles paraules,
Ni uns ulls glaucs, ni uns llavis tendres.

L'ombra de la vida
S'allarga mentre
El sol se'm mor
En un ocàs ple de cendres.