Cercador
Lluna platejada
Un relat de: Eddard- Compartir:
LLUNA PLATEJADA
El sol surt aviat,
i l'estic esperant,
quina escalfor,
quina sensació...
no es pot explicar,
i he dormit poc.
Em sento estranyament feliç.
Soc capaç d’apreciar cada raig de sol,
d’escoltar el mar anar i tornar,
fins i tot veig passar el vent dissimulant pel meu costat.
Una guitarra sona al fons del mar,
Sona i sona sense parar,
no deixa de sonar... sap que algun dia
una bona persona,
al final la trobarà.
Princesa lluna, la nit està caient,
els nervis s’apoderen de mi,
I jo no en sóc conscient
El rellotge no para d’ avançar,
les paraules es fonen al passar,
mentre la música sona per avivar,
aquella màgia tant espectacular.
No sé com explicar.
No sé com demostrar.
Però soc capaç d’apreciar.
Soc capaç de somriure sense parar.
Ningú! ens podrà aturar,
Ningú! ens podrà callar.
Som ànimes lliures
que volen sobre el mar.
Tot és calma, tot és tranquil•litat
I el meu cor batega tant fort
que està apunt de fer un forat.
Un forat d’aquets...
de somriures, plaers,
pèls de punta i calfreds.
Ja és aquí el que esperaves,
Apura bé les calades,
que la lluna platejada,
arribarà amb les onades.
De cop tot canvia
i em començo adonar,
de que el mar es refreda
i la pluja va cap a dalt.
Sento al fons de l’oïda
la guitarra sonar,
aquesta nit la lluna,
té ganes de cantar.
No sé com explicar.
No sé com demostrar.
Però soc capaç d’apreciar.
Soc capaç de somriure sense parar.
Ningú! ens podrà aturar,
Ningú! ens podrà callar
Som ànimes lliures
que volen sobre el mar.
El sol tronarà a sortir,
la lluna anirà a dormir,
i això si que mai,
es deixarà de repetir...
Com explicar-te...? No sé!,
Com ensenyar-te...? No sé!
Potser et puc convèncer...
Vine, abracem-nos fort.
Vull quedar-me així.
Amb tu i aquí.
No m’espanta la mort.
Doncs sí! així
ara si que ho tinc tot.
El sol surt aviat,
i l'estic esperant,
quina escalfor,
quina sensació...
no es pot explicar,
i he dormit poc.
Em sento estranyament feliç.
Soc capaç d’apreciar cada raig de sol,
d’escoltar el mar anar i tornar,
fins i tot veig passar el vent dissimulant pel meu costat.
Una guitarra sona al fons del mar,
Sona i sona sense parar,
no deixa de sonar... sap que algun dia
una bona persona,
al final la trobarà.
Princesa lluna, la nit està caient,
els nervis s’apoderen de mi,
I jo no en sóc conscient
El rellotge no para d’ avançar,
les paraules es fonen al passar,
mentre la música sona per avivar,
aquella màgia tant espectacular.
No sé com explicar.
No sé com demostrar.
Però soc capaç d’apreciar.
Soc capaç de somriure sense parar.
Ningú! ens podrà aturar,
Ningú! ens podrà callar.
Som ànimes lliures
que volen sobre el mar.
Tot és calma, tot és tranquil•litat
I el meu cor batega tant fort
que està apunt de fer un forat.
Un forat d’aquets...
de somriures, plaers,
pèls de punta i calfreds.
Ja és aquí el que esperaves,
Apura bé les calades,
que la lluna platejada,
arribarà amb les onades.
De cop tot canvia
i em començo adonar,
de que el mar es refreda
i la pluja va cap a dalt.
Sento al fons de l’oïda
la guitarra sonar,
aquesta nit la lluna,
té ganes de cantar.
No sé com explicar.
No sé com demostrar.
Però soc capaç d’apreciar.
Soc capaç de somriure sense parar.
Ningú! ens podrà aturar,
Ningú! ens podrà callar
Som ànimes lliures
que volen sobre el mar.
El sol tronarà a sortir,
la lluna anirà a dormir,
i això si que mai,
es deixarà de repetir...
Com explicar-te...? No sé!,
Com ensenyar-te...? No sé!
Potser et puc convèncer...
Vine, abracem-nos fort.
Vull quedar-me així.
Amb tu i aquí.
No m’espanta la mort.
Doncs sí! així
ara si que ho tinc tot.
