Cercador
lluna de crom
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
el cromat
tenyeix el meu subconscient imaginari
mentre manipulo el color de la lluna blanca
per acabar de pintar-la amb una mica de vermell...
i s'ha tornat cromàtica,
la lluna
que m'enamorava quan era blanca,
ara encara em torna més boig...
perquè ara és la lluna de crom
el cromat
tenyeix el meu subconscient imaginari
la lluna s'ha tornat cromàtica
perquè ara és la meva estimada lluna de crom
i per sempre
la lluna,
de lluna blanca
a lluna de crom
i qui ha dit que el cromat tenyeix?
i qui ha dit que ho fa de vermell?
els romàntics
jugaran a fer petons
vora la lluna de crom
aixecaran la veu més dolça
Comentaris
-
M'ha agradat aquest poema, Marc, [Ofensiu]Sibil·la de Fortià | 02-05-2006
sobretot l'associació que fas entre cromat, cromàtic i la lluna. Tot i això, no ho he acabat d'entendre'l ben bé (encara que suposo que aquest és una de les gràcies de la poesia, oi?). Per què relaciones el cromat amb el vermell i no el verd, que és el color dels compostos de crom?
Bé, continuo llegint la resta dels teus poemes (que n'hi ha molts)! Gràcies pel teu comentari i endavant!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872700 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.