Llum Pútrida

Em trobo assegut al llit. No hi ha ningú.

És absurd que digui que no hi ha ningú, ja que casa meva no sol estar mai buida. Clar que sempre hi ha gent! Com sinó es podria escoltar tant de soroll al menjador ara mateix?
Pareix que estan fent una bona festa. Hauria d'anar amb ells, però no em puc moure d'aqui. Per què no em puc moure del llit? Per què no puc anar amb ells? De veritat vull anar amb ells?...
Ells...

Fred. Aire fred per la meva esquena? No pot ser, la finestra està tancada. La finestra sempre està tancada.

I aquesta llum? Ve del passadís. Estic al passadís. Em quedo observant la llum, em parla, ells... Ella, em parlen, em parla, s'allunya cada cop més de mi, ajuda és el que prega, de veritat la vull seguir? S'ofega!

Mort. Ha passat molt de temps i segueixo aqui, observant aquesta llum pútrida que cada vegada s'enfonsa més, i més, i més...

Em trobo assegut al llit. Estic perdut.

És absurd que digui que estic perdut, ja que sempre m'acompanya, la meva finestra oberta.