Llum de la meva vida, em sents? (Passió)

I et dic que sí! Què no ho veus que no puc viure sense tu? Ja sé que fa estona que em mires, hores, diria jo.. I ja sé que t'ha costat molt fer la pregunta, però ara que l'has feta, per què no fas res i et quedes immòbil, mirant-me? Sé que estàs viu, noto la teva escalfor… per què no véns fins aquí? Jo t'espero, immòbil per fora, com sempre, però amb les entranyes que em bullen,. desitjant notar la teva escalfor penetrant dins meu. Ara que ja ets aquí i que la llarga nit ja ha acabat, si us plau, escolta'm. No vull suplicar-te, no és pas el meu estil, però no t'entenc. No veus com el meu cos queda nu davant teu? No tinc voluntat, només depenc de tu.. No notes el desig emergent a la meva pell? És clar que és per culpa teva! De qui més podria ser sinó? Per què no em creus? Com pots estar tan cec! I sord, perquè no sents els meus crits… No crec en un Déu, no puc pregar-li que m'escoltis i molt menys que em facis cas. Si en tingués un ho faria. Tu en tens un? Me'l deixes? O es que ets tu el meu déu? No te'n vagis, t'allunyes… Sense tu sento que em moro. I no és un tòpic, sento com si el meu cos perdés calor… i ganes de viure. Vull una mica de tu. Només una mica més….I ara, demà serà massa tard.

Jo no puc més, la passió es mora amb mi. Em vull morir, no vull viure més així.

Si us plau, jardiner cepat, talla'm. No et clavis cap espina, el patiment ha de ser només per a mi. La vida d'aquest roser que et parla ja no té sentit sense ell. I ell, el déu sol no hi entén en passions mundanes.