Lliscar

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Amb la música encara
lliscant per les parets
solitàries d'aquestes ermes
estances,
s'acumulen distàncies
i buidors que ningú entén.

I han rajat els vins
amargs de l'enyorança
deixant embriacs de tristor
cors anestesiats i freds,
incultes, incauts, incomplets,
cors fanàtics i roents,
amnèsics, incompetents.

Amb la música que encara sona
com un lament entre el gel,
miro enrere i només veig
morir aquella esperança,
veig com es podreixen els nens,
abraçades i petons entre esquelets...

I no recordo, ja, aquella música
i sí el lliscar
(de la sang)
per les parets.

Comentaris

  • EXPLOSSIU I ALHORA TENDRE![Ofensiu]
    Mai | 30-04-2006 | Valoració: 10

    Plasmes tantes sensacions, que domines meravellosament tota la beutat poètica espargida en cada mot. Noi, la teva poesia em corprèn i m'encisa. Enhorabona!!

    Montse

  • Autentic[Ofensiu]
    AINOA | 18-10-2005 | Valoració: 9

    Els records més dolents sempre estan aqui, degut em semble el sofriment que hem tingut el moment en que sha viscut.
    Suposo que per aixo dius lo dels records de la sang lliscant per las parets.
    Escolta aquests de la foto no se si es per el hallovem pero es terrorific i quant el mires sempre que et vigila.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 9.67