Llet i cola cao

Al final acabaré pensant que m'agrada amargar-me la vida. Són curioses les relacions humanes. Una persona pot arribar a ser molt important per algú i, en canvi, a aquest algú pot no importar-li gairebé gens. Potser seria més solidari, doncs, explicar aquest fet intercanviant “la persona” per “algú”.

Fa mal quan en algun moment necessites més que mai a una persona que t'ignora, encara que sigui sense mala intenció. Malgrat tot, el pitjor de tot és que no hi ha cap intenció. I sí, continuo dient-li persona. A vegades escric coses molt abans d'entendre-les. Misteris de la vida.

I ara, només em queda aquest consol. Escriure coses que no llegirà mai ningú Habitar cola cao a l'aigua, encara que si ho fes en un iogurt potser seria més feliç. Potser és aquest el seu lloc?