Llençols

**Llençols**

I ni tan sols hauré arribat a descobrí
cóm et deleixes pensant en mi
despullat davant del mirall, fen-te l’amor.

Com si fos l’última de les nostres nits
ressegueixo el teu cos amb devoció,
la meva pell desbocada pels teus petons
es el pou on recullin aquesta pluja de plaers sense mots.

Deixo que floreixin els meus somnis
sota el teu pit,
sentint-me conquerida pel teu amor i el teu encís
em rendeixo al èxtasis suprem de sentir-te dins.

Com un peix jugant a trobar la mar
em deixo seduir per l’engany,
aquesta nit
aquesta nit es quedarà?

L’ huracà de l’oblit no ens pot robà l’enyor
amor, vull que em tornis a pintar de tu
com si fos un llençol.

I ni tan sols hauré arribat a descobrí
cóm et deleixes pensant en mi
quan fem l’amor.

--Aurora Garrido--