Llavis

El zum-zum de la vibració del telèfon li provoca una corrent elèctrica a l'espinada, automàticament un somriure s'instal·la al seu rostre, mira la pantalleta i llegeix les seves paraules, l'intercanvi de missatges s'ha convertit en una divertida rutina, necessària, absorvent i apassionant, el color de les converses també ha anat canviant, del blanc innocent inicial, han anat prenent cos fins a arribar al vermell intens actual, la picardia dels jocs dialèctics els excita i estimula sobremanera, no s'expliquen la sorprenent descoberta l'un de l'altre, tot i que se n'adonen que en realitat mai han estat indiferents, sempre hi ha hagut un no sé què, que els sacsejava l'ànima.

La seva respiració accelerada es perd entre els cabells de la noia, ella s'estremeix de dolç plaer mentre ell li diu com li agrada, feia tant de temps que es contenien, els llavis per fi s'han trobat, per descobrir-se, tastar-se. S'han agradat, i ara es deleixen en assaborir-se. Les mans s'han acariciat breument, com electrificades, la pell eriçada pel contacte anhelat i un sentiment latent que batega amb força dins seu: el desig.