Cercador
L'illa tortuga
Un relat de: novell_1984- Compartir:
Capítol 1: El viatge
Aquell dematí, la família d’en Lluís havia embarcaria en un dels vaixells que cada any salpaven cap a la gran fira que es celebrava a les terres glaçades. Aquesta reunia a gent de tot el món conegut a la ciutat del Nord i que es celebrava cada any, poc abans que l’hivern fes intransitables les rutes marítimes entre les dues ciutats. els vaixells de les famílies més riques de les terres àrides salpaven en direcció al nord per assistir a aquesta fira. La família d’en Lluís havia necessitat molt de temps i sacrificis per poder reunir la gran quantitat de diners necessaris per poder pagar-se aquest primer viatge a la fira que estaven a punt de començar.
La nit abans del viatge en Lluís no havia pogut dormir de l’emoció i s’havia aixecat abans de la sortida del sol. S’havia arreglat la seva llarga i arrissada cabellera i s’havia vestit la seva camisa de lli, uns pantalons de pana i unes sabates d’espart.
Quan els seus pares i les seves germanes van entrar a la cuina, en Lluís s’estava servint un xic de llet i una torrada amb melmelada de figues que el seu pare havia preparat a finals d’estiu. En Lluís era l’únic noi d’una família formada pel seu pare, en Joan Lluís, la mare, en Lluís i les seves dues germanes petites, l’Aisha i la Jamila, les bessones, que estaven a punt de fer els catorze anys i casar-se amb els seus marits tal i com marcava la tradició. En Lluís estava promès amb una noia del poble, la Mariam, amb qui es casaria l’estiu següent, quan aquesta complís els catorze anys.
Un cop van haver acabat tots d’esmorzar, van recollir les seves poques pertinences i es van dirigir cap al port. A mig camí, es van trobar amb la Mariam i la seva família, els seus pares, el Yusuf, el seu germà gran, futur marit de l’Aisha i company de jocs d’en Lluís des que eren ben petits. En Lluís va anar a saludar en Yusuf de seguida, i va aprofitar per mirar de manera dissimulada a la seva futura esposa (descripció noia). Les dues famílies van arribar al port quan els estibadors estaven acabant de carregar les mercaderies als majestuosos daus propietat de les dues famílies riques del poble i supervisant el procés de càrrega dels vaixells hi havia el Sr. Yassin que, tot i tenir ja una edat avançada, es negava a cedir la responsabilitat de l’empresa al seu fill, més centrat en la seva dona, una bellesa nòrdica, que no pas en el negoci familiar. Esperava que el seu nét gran, en Mohamed fos prou gran com per substituir-lo.
Un tros més enllà, l’abdul estava acabant de discutir amb els mariners la ruta que seguirien. Portava treballant pel Sr.Mamadou i la seva familia tota la vida, com ja havien fet el seu pare i el seu avi, i ara que començava a fer-se vell, el seu fill començava a prendre aquesta responsabilitat.
Aquell dematí, la família d’en Lluís havia embarcaria en un dels vaixells que cada any salpaven cap a la gran fira que es celebrava a les terres glaçades. Aquesta reunia a gent de tot el món conegut a la ciutat del Nord i que es celebrava cada any, poc abans que l’hivern fes intransitables les rutes marítimes entre les dues ciutats. els vaixells de les famílies més riques de les terres àrides salpaven en direcció al nord per assistir a aquesta fira. La família d’en Lluís havia necessitat molt de temps i sacrificis per poder reunir la gran quantitat de diners necessaris per poder pagar-se aquest primer viatge a la fira que estaven a punt de començar.
La nit abans del viatge en Lluís no havia pogut dormir de l’emoció i s’havia aixecat abans de la sortida del sol. S’havia arreglat la seva llarga i arrissada cabellera i s’havia vestit la seva camisa de lli, uns pantalons de pana i unes sabates d’espart.
Quan els seus pares i les seves germanes van entrar a la cuina, en Lluís s’estava servint un xic de llet i una torrada amb melmelada de figues que el seu pare havia preparat a finals d’estiu. En Lluís era l’únic noi d’una família formada pel seu pare, en Joan Lluís, la mare, en Lluís i les seves dues germanes petites, l’Aisha i la Jamila, les bessones, que estaven a punt de fer els catorze anys i casar-se amb els seus marits tal i com marcava la tradició. En Lluís estava promès amb una noia del poble, la Mariam, amb qui es casaria l’estiu següent, quan aquesta complís els catorze anys.
Un cop van haver acabat tots d’esmorzar, van recollir les seves poques pertinences i es van dirigir cap al port. A mig camí, es van trobar amb la Mariam i la seva família, els seus pares, el Yusuf, el seu germà gran, futur marit de l’Aisha i company de jocs d’en Lluís des que eren ben petits. En Lluís va anar a saludar en Yusuf de seguida, i va aprofitar per mirar de manera dissimulada a la seva futura esposa (descripció noia). Les dues famílies van arribar al port quan els estibadors estaven acabant de carregar les mercaderies als majestuosos daus propietat de les dues famílies riques del poble i supervisant el procés de càrrega dels vaixells hi havia el Sr. Yassin que, tot i tenir ja una edat avançada, es negava a cedir la responsabilitat de l’empresa al seu fill, més centrat en la seva dona, una bellesa nòrdica, que no pas en el negoci familiar. Esperava que el seu nét gran, en Mohamed fos prou gran com per substituir-lo.
Un tros més enllà, l’abdul estava acabant de discutir amb els mariners la ruta que seguirien. Portava treballant pel Sr.Mamadou i la seva familia tota la vida, com ja havien fet el seu pare i el seu avi, i ara que començava a fer-se vell, el seu fill començava a prendre aquesta responsabilitat.