Li-La

Hi havia una vegada una nena que tenia els cabells arrissats i de color lila, uns ulls grossos i de color lila i una bonica pell de color lila clar. Els seus pares li deien Lil-la.
La Li-la vivia en una petita caseta de color: ….. lila!!, en un poblet de color…….. lila? No!, les cases del poblet eren de molts colors diferents

Dalt del cel blau i lluïa un sol de color taronja intens, i els dies que plovia, les gotes eren de color blau clar.

Un dia, quan la Li-la es va llevar per matí, va mirar per la seva finestreta i va veure que estava plovent molt. Però aquella pluja no era com la de sempre, en lloc de tenir un bonic color blau, era d'un color gris molt trist.


La Li-la va baixar a esmorzar i la seva mare li va preparar una llesca de pa amb melmelada de maduixa, que era la seva preferida, però quan va obrir el pot, es va adonar que no era de color vermell, si no del mateix color gris que les gotes de la pluja. Quina cosa més extranya! Va pensar.
Despres d'esmorzar es va vestir, es va posar les botes d'aigua, va agafar el paraigüa i va anar a veure la seva amiga Rosa, perquè era dissabte i com que no hi havia escola havien quedat per anar a jugar al parc les dues juntes. Es van estar una estona a casa la Rosa jugant perquè encara plovia, i quan va començar a deixar de ploure van veure com l'arbre de color rosa de davant la casa de la Rosa, es tornava mica en mica de color gris. Tenia totes les fulles i el tronc del mateix color gris de les gotes de pluja i de la melmelada que s'havia menjat la Li-la per esmorzar.
Les dues nenes estaven molt estranyades i van decidir sortir al carrer a investigar que estava passant.
Quan van treure el cap per la porta van veure uns núvols grisos que tapaven tot el cel, i van anar a casa de la seva senyoreta per què com ella sabia tantes coses, potser els hi podria explicar allò tant estrany que passava.
La senyoreta Verdeta, vivia en una casa de color verd , amb una porta de color verd fosc.
Quan les nenes la van veure, li van explicar el que estava passant i ella, tota espantada va dir que no en sabia res, i després va agafar el telèfon i va trucar a algú.
Quan va penjar, va posar cara de molt preocupada i els hi va dir a les nenes que l'acompanyéssin.

La senyoreta va obrir un armariet que tenia al lavabo i va agafar una cosa. Van sortir de la casa verda i quan s'anaven allunyant van veure que la porteta verda ja no era verda sino gris com totes les altres coses.
Caminaven de pressa seguint a la senyoreta Verdeta cap a dalt d'un turó on hi havia un far molt alt.
Quan hi van arribar van entrar, la porta estava oberta i van pujar per les escales que eren molt estretes i de color gris. A dalt de tot hi havia un vellet, amb una barba molt llarga i grisa i estava assegut en un silló gris i tapat amb una manta grisa. La senyoreta va agafar un got ple d'aigua i li va donar al vellet la capsa que havia agafat abans del lavabo de casa seva i li va donar una pastilla. El vellet se la va prendre i li va donar les gràcies.
La senyoreta li va dir que havia de fer repòs tot el matí i que per la tarda ja es trobaria millor, i van marxar per les mateixes escales grises i estretes per on havien pujat.

La Li-la i la Rosa li van preguntar a la senyoreta Verdeta què passava i ella els hi va dir que quan arribéssin a casa els hi explicaria.
Van arribar a la casa de la senyoreta, van entrar i es van asseure al sofà. Ella els hi va explicar que per la nit, quan surt la lluna i tot està fosc, els colors s'apaguen i el vellet que vivia al far era el que cuidava de engegar-lo cada nit per donar la llum a la lluna i així pel matí, quan sortia el sol totes les coses tenien els seus colors.


Però el vellet s'havia refredat i es trobava molt malament, per això no va poder engegar el far durant la nit passada i els colors no podien sortir.
La senyoreta li havia donat una pastilla per la grip i els hi va explicar a les nenes que quan es posés bò tornaria a engegar el far i la propera nit iluminaria la Lluna.

El dia havia passat tan ràpid que ja era l'hora de sopar i la Li-la i la Rosa se'n van anar cap a casa. Quan van arribar davant de la casa de la Rosa es van despedir, esperant que l'endemà al matí, al llevar-se tot estigués bén acolorit.
Quan la Li-la va arribar a casa seva li va explicar tot als seus pares i un cop banyada i sopada se'n va anar a dormir perquè estava una mica cansada de tantes emocions.

Aquella nit es va despertar i va mirar dalt del turó on vivia el vellet i va veure una llum molt bonica que iluminava la Lluna.
L'endemà al matí, es va llevar molt d'hora i va mirar per la finestreta, va veure un sol de color groc brillant, es va posar les sabatilles i va anar corrents a la cuina. Va obrir la nevera i va agafar la melmelada de maduixa, la va obrir i…. era de color vermell!!!

Al cap d'una estoneta van trucar a la porta, era la seva amiga Rosa que la venia a buscar per anar a jugar al parc, li va explicar que l'arbre de davant de casa seva ja tornava a ser de color rosa. La Li-la es va vestir i se'n van anar.




De camí cap el parc van passar per davant de la casa de la senyoreta Verdeta, van trucar a la porta que tornava a ser de color verd fosc i quan la senyoreta la va obrir totes es van posar molt contentes perque tot tornava a ser com abans. La senyoreta els hi va explicar que havia trucat al vellet del far per telèfon i que ja es trobava millor.

Després la Li-la i la Rosa van anar a jugar contentes i tranquiles amb els seus amics.