li fa falta

Un relat de: Marc Freixas

a la sang
li fa falta arrelar-se pacientment
amb el brot que surt dedins de la terra
per festejar l'amor etern de la paraula
que s'escriu de manera clara,
sense zel i amb dolcesa


i li fa falta dir-te la tendresa...

la musica que penetra dins teu,
que t'acarona la mirada
i et desperta de la fase rem... et provoca l'orgasme inacabable,
la lentitud del somni passional, i sense creure'm
provoques el delit de les hores musicades, poetitzades i enamorades

que fins i tot tu
no volies tenir-me prop
i llegint-te tots els versos del mon
vas agafar-me les mans
per cantar-me amb aquesta sang que s'arrela pacientment dins meu
amb el brot que surt dedins de la terra...

perque ho vas fer?

perque m'ho fas,
si jo tenia clar que no volies res de mi?

deuen ser els remordiments de consciencia
que juguen a fer-te gran, a saber respectar allo que no creies necessari per viure, que ara, despres d'agafar-me les mans, encara voleia com una titella amb la forma d'ocell, i que finalment has sabut valorar per damunt de tots els teus prejudicis...

has entes
que m'agrada escriure amb llibertat de moviments,
fent el poema nu, deslliurant-lo de negres i grises contradiccions

la primitivitat de les paraules
que canten amb aquest brot que surt dedins de la terra, amarant-nos de paciencia,
fructificant la rao que em fa ser qui soc,
donant veu a qui no en te
i fer seva la nuesa


li fa falta
escriure de manera clara,
sense zel i amb dolcesa

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.