li fa falta

a la sang
li fa falta arrelar-se pacientment
amb el brot que surt dedins de la terra
per festejar l'amor etern de la paraula
que s'escriu de manera clara,
sense zel i amb dolcesa


i li fa falta dir-te la tendresa...

la musica que penetra dins teu,
que t'acarona la mirada
i et desperta de la fase rem... et provoca l'orgasme inacabable,
la lentitud del somni passional, i sense creure'm
provoques el delit de les hores musicades, poetitzades i enamorades

que fins i tot tu
no volies tenir-me prop
i llegint-te tots els versos del mon
vas agafar-me les mans
per cantar-me amb aquesta sang que s'arrela pacientment dins meu
amb el brot que surt dedins de la terra...

perque ho vas fer?

perque m'ho fas,
si jo tenia clar que no volies res de mi?

deuen ser els remordiments de consciencia
que juguen a fer-te gran, a saber respectar allo que no creies necessari per viure, que ara, despres d'agafar-me les mans, encara voleia com una titella amb la forma d'ocell, i que finalment has sabut valorar per damunt de tots els teus prejudicis...

has entes
que m'agrada escriure amb llibertat de moviments,
fent el poema nu, deslliurant-lo de negres i grises contradiccions

la primitivitat de les paraules
que canten amb aquest brot que surt dedins de la terra, amarant-nos de paciencia,
fructificant la rao que em fa ser qui soc,
donant veu a qui no en te
i fer seva la nuesa


li fa falta
escriure de manera clara,
sense zel i amb dolcesa