L'HOME DE MARBRE

Un relat de: lluis perealbert

Veig el mon desde el meu indret
aturant la ciutat amb la mirada,
arrrela`n fins el fons del meu pit
totes les seves solituts oblidades.

Obrint camins des del mati
tancant converses caducades,
tot veinet com s'amuntega la nit
darrera les quatre finestres estelades.

I un altre cop veurè bleir el sol
relligant les mudes ombres de l'alba,
omplir-me d'una vermella serenor
tots els porus d'aquesta pell de marbre.

Qu'un cop farcit del teu or
un plugim amb faixi el seu ostatge,
la llum groga d'un fanal
en donarà vida sobre les aigues.

Rellucar-me lliure pels carrers
somieja'n amb la fumera d'una bassa,
fins quan les rodes d'un cotxe poc creient
amb torni l'indret de la plaça.

Comentaris

  • Home de pedra[Ofensiu]
    Unaquimera | 05-04-2009

    Aquest poema es podria qualificar ( si tal cosa tingués algun sentit! ) de poesia urbana: la ciutat, els camins, les finestres, la llum groga del fanal, els carrers, la fumera, les rodes del cotxe i la plaça emmarquen la veu poètica entre edificis i sobre l'asfalt, tot i que no hi ha figures humanes habitant l'espai; si que hi ha, en canvi, solituds.

    Si vols trobar una reflexió semblant ( m'encanten les coincidències que ens apropen! a tu no? ) pots anar fins a Nàufrags i llegir-la.

    He trobat encisadora la tercera estrofa: El contrast del color vermell, tan càlid, amb la fretat intrínseca del marbre i la pal·lidesa que porta associada el marbre m'ha semblat deliciós!

    T'envio una abraçada esperant que arribi al teu port en bon estat,
    Unaquimera

  • L'HOME DE MARBRE[Ofensiu]
    lluis perealbert | 21-03-2009

    El final es forçe bo

l´Autor

Foto de perfil de lluis perealbert

lluis perealbert

29 Relats

75 Comentaris

28214 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
soc nat el 24 d'octubre, porto sang empordanesa (Figueres ) però soc fill de Gavà, baix Llobregat,actualment visc a Terrassa, de totes maneres,el mar la lluna,les muntanyes tenen arrels de pell en mi.
correo... boco062@hotmail.com.twitter... @boco062.


Una afició curiosa es que m'agrada buscar llibres antic pels mercats, olorar-los i sentir el seu tacte .