L'home de la carta

Com cada dia, l'home surt de la casa tot ajustant la porta darrere seu. Fa quatre passos pel jardí, més verd per la pluja que no pas per les seves atencions. Quan arriba a la bústia, l'obre i hi busca quelcom. Es mira, una a una, el grapat de cartes que n'ha tret: totes són factures o burocràcia, cap és per a ell. Després tanca la bústia, i per com la mira sabem que ho fa amb l'esperança que l'endemà hi haurà una carta per a ell.

Com cada dia, torna a entrar a casa. És trist esperar una carta que no arribarà, que no pot arribar. Una carta que ha d'escriure algú que ni tan sols existeix.