L'hivern

Sis disset pe ema. Que en són, de breus,
les tardes engolides pels capvespres!
L'hivern s'atura i posa el fre de mà,
baixa del cotxe i fa un respir profund,
com a trist.
Al cafè dels desemparats, el fum
és la boira que se'n va a buscar el riu,
l'acolliment de l'aigua neta i pura.
S'acosta l'hora del partit; algú
s'anima i escalfa rivalitats.
I l'hivern fuig del cafè, ja plorant,
i deixa enrere els vidres entelats.
Puja al cotxe i va en direcció nord,
massa trist.