L'hereu

Corria l'any del Senyor de 1.780 hi en un Mas de l'alta Garrotxa, prop del sal del Àngel (El salt de Àngel es un barranc prop de la muntanya coneguda com a "Comanegre" que separa Catalunya, de la França) hom el coneixia com a Can Polla, el mot venia de que molt abans que ells el avis ja criaven polles, uns quilòmetres mes avall hi havia el Mas de Can Conill, no cal dir de que venia el seu mot; dons criaven conills. A Can Polla l'hereu es va casar, hi es van quedar en el Mas per a seguir l'ofici del pares i del avis de criar polles, la jove parella cap d'un temps va tenir dos bessons eren completament iguals, no es diferenciaven en res, sols hi havia un detall l'un va sortir de dins de la seva mare ja desviat, l'altre va sortir normal. Clar dos hereus no podien ser es va reunir la família i desprès de cavil·lar, i pensar molt i molt van decidir que l'hereu sigues el que primer va treure el cap dels dos germans iguals, el primer dons va ser el desviat; aquest fou anomenat l'hereu Poll, l'altre va ser el pubill, hi així va quedar instaurat el problema causat. Els dos nois es varen anar fent grans i va arribar l'hora de casar a l'hereu. A Can Conill hi havia nascut uns anys mes tard que els dos nois, una formosa hereva, dons no en varen tenir cap mes. Les dues famílies van pactar el casori dels dos hereus, la preciosa donzella amb el noi de Can Polla el desviat, hi així va ser van celebrar un casori per tot lo mes alt els uns varen matar polles hi els pares de la jove noia varen matar conills, els de l'època diuen que va ser una festa molt sonada, el casori es celebrar en la capella de Mas de can Conill hi el tiberi dins del Mas on apart de molt convidats també hi era el senyor Rector Mossèn Jaume Capdevila i Prats, un Rector que provenia d'una sonada família de l'Empordà hi que li havia tocat de ser ho dons en aquella època el tercer dels fills d'una acomodada família tenia l'obligació de fer-se capellà, si era noia li tocava triar una ordre religiosa i clar com era tradició hi amés obligació ha aquest li va tocar, (això era tradició en el Gironès), desprès amb els passar dels anys es va anar perdent, avui en els nostres dies ja no existeix. Be continuem amb la jove parella del nostre casori.
En acabar el tiberi, cadascun va anares cap el seu Mas i la jove parella també, dons per aquells anys no es feien viatges de noces com ara, es casaven i prou ni tant sols canviaven de lloc de viure la noia casada es quedava a viure amb el pares del seu espòs i/o marit, en aquell Mas convivien tota una generació, besavis, avis, pares, fils, en una paraula tothom fins que deixaven aquest mont. Els dies i els anys varen anar passant i la jove parella va tenir el seu primer fill, va ser un noi, un hereu, preciós com crec que com tots els nadons, el marit desviat no se ho explicava, es deia per a si mateix com pot ser això? Si jo no l'he tocat encara a la meva dona, i continuava dient no se, potser els fills deuen venir només d'estar casat...
Hi el noi desviat com que ningú li havia explicat com es feia, ell es creia que amb el sol fet d'estar casat de tant en tant, potser cada any en naixia un infant, que il·lús, ell no sabia que el seu germà bessó quant ell dormia o era al camp en la polleria el normal es "follava" a la seva cunyada, la cunyada es creia que era el seu marit, dons com que eren iguals, no sabia quin dels dos se la tirava. Varen anar passant els anys i cada dos o tres anys venia ha aquest mon un infant, el desviat continuava content, però al mateix temps continuava, no explicant-se el cas, desprès amb el temps ja no em va fer ni cas, ell feia la seva vida a la polleria i criant polles, hi també als fills que li deien pare.
Però va arribar un dia que el germà normal va pensar de matar al seu germà desviat, però necessitava una coartada i va dir a tots que ell marxava cap a la França, hi així ho va fer-ho va agafar una poca roba el seu patrimoni un cavall i marxar, no abans acomiadar-se de tothom del Mas, pares, germà cunyada i avis. Hi marxà terra enllà, però la mateixa nit quant tots dormien va tornar, va anar a l'habitació del germà desviat i va veure que allí ell no hi era, va dirigires cap la polleria hi el trobà allí arreglant les polles. Pel d'arrera com un traïdor li va clavar una daga al coll, el germà va caure al terra ferit de mort, en mig d'un bassal de sang, sense perdre temps l'agafà hi el soterrà al costat d'un roure mil·lenari, no massa lluny del Mas, quant ho va haver fet netejà totes les possibles pobres dins la polleria hi els voltants també va matar el seu cavall que l'enterrà prop del seu germà. Una vegada fet tot això es va dirigir cap el Mas i es ficà al llit amb la seva cunyada, ella no es va donar ni compta del canvi. Els pares tampoc dons el normal va imitar els costums i gestes del seu pobre germà i ningú es donar mai compta del canvi, es feia per assegurat que el germà normal era a la França.
Els anys passaven sense rebre cap mena de noticia del germà normal, a la França hi havia amistats i familiars i ningú amb aqueixos anys l'havia vist mai i les autoritats d'aquella època van començar a sospitar i vigilar amb un silenci sepulcral, mentre tant el germà que havia usurpat ell llit hi el lloc del germà desviat anava tirant-se a la formosa dona del Mas de Can Conill cunyada seva. Però sempre tard o d'hora el que fa mal es descobreix al donar un mal pas, va arribar aquest dia que ell sense donares compta va deixar d'imitar amb els gest al seu germà, va ser aleshores quant tots van començar a sospitar del canvi, el pare d'ell el va anar a denunciar a la Justícia, una nit a la porta varen trucar, era la Justícia que l'anava a buscar, l'empresonaren i suposo que el van fer cantar dons al peu del mil·lenari roure, un dels dies varen excavar dins del forat i trobaren les restes del seu germà i del cavall una mica mes enllà. Es convocà un judici rapi, hi en la plaça del poble de Sales de Llierca el varen ajusticiar penjant-lo d'una corda per escarment allí molts dies li varen deixar. La cunyada plorava, els fills li deien bastard, no vulgueu saber la de coses lletges que li van dir... A pesar dels fets la cunyada sempre es va pensar que la que se la tirava era l'altre germà, o sia el desviat era el vertader pare dels seus fills estimats. El que no li va perdonar mai fou que el germà normal es fiques amb ella al llit usurpant el lloc del seu germà.
Hi aquí acaba el meu relat dels fills de Can Polla i la desgraciada filla de Can Conill.

Ha sigut un relat que va passar en la Comarca de "L'Alta-Garrotxa" avui fa d'ell 225 anys, Pirineus de (Girona)

**************************************
Escrit per en Ferran de Montagut, avui 17 de Maig del 2005, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la mateixa Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" hi en els mateixos Pirineus de (Girona) Catalunya! E-Mail: el_primer_creador_de_somnis@msn.com etc.