Cercador
L'habitació
Un relat de: Eduard Severson- Compartir:
Va sentir els crits entre el seu pare i la seva mare des de la seva habitació d’adolescent. Hi havia tornat a viure, ara en família, per un període curt de temps. Però aquells crits no els havia sentit mai.
Els seus pares s’haurien d’haver divorciat feia trenta anys. Ara, tot i pensar a fer de mediador, no se’n veia capaç. Irònicament, les persones a qui pretenia ajudar eren les mateixes que l’havien desposseït de les aptituds per fer-ho. El seu caràcter introvertit tenia l’origen en l’ambient viscut a casa des de petit. De fet, no es veia en forces ni de cridar. Feia setmanes que tenia pensaments suïcides i feia temps que no en tenia de forma tan recurrent. Va pensar en tot el que tenia i va recordar-se que havia conegut la felicitat. I volia recuperar-la.
La seva dona i les seves dues filles van arribar al pis i van entrar a l’habitació. Ell es va posar a plorar. Les petites li van preguntar a la mare què li passava al pare. La mare els va respondre que estava trist. Es van abraçar i es van prometre tractar-se amb respecte i amor tota la vida.
Els seus pares s’haurien d’haver divorciat feia trenta anys. Ara, tot i pensar a fer de mediador, no se’n veia capaç. Irònicament, les persones a qui pretenia ajudar eren les mateixes que l’havien desposseït de les aptituds per fer-ho. El seu caràcter introvertit tenia l’origen en l’ambient viscut a casa des de petit. De fet, no es veia en forces ni de cridar. Feia setmanes que tenia pensaments suïcides i feia temps que no en tenia de forma tan recurrent. Va pensar en tot el que tenia i va recordar-se que havia conegut la felicitat. I volia recuperar-la.
La seva dona i les seves dues filles van arribar al pis i van entrar a l’habitació. Ell es va posar a plorar. Les petites li van preguntar a la mare què li passava al pare. La mare els va respondre que estava trist. Es van abraçar i es van prometre tractar-se amb respecte i amor tota la vida.