L'Eulàlia Mujal!

Aquest relat històric suposo que el que no la va conèixer de prop a la persona en que en ell es relata. li semblarà una història qualsevol, però jo us voldria dir, que es una història per els que la varen conèixer molt emotiva, va ser una mort molt sentida, tant amb les amistats que ella tenia, com en alguns medis de comunicació en que ella col·laborava.

Dia deu de Juliol, dia del Patró, primer dia de la festa Major, a Cal Mujal a nascut una formosa nena, d'ull grans i bonics, rosada de cara y plena, set dies desprès les campanes... A bateig toquen, tot es alegria, els pares els avis, els germans els oncles els padrins tot es una festa es la nena diuen tot hom la nena petita de Cal Mujal, al tornar de l'Església i des del balcó els pares tots cofois tiren caramels diners i confits, per a celebrar així aquell bonic bateig, desprès dins de la casa es serveix un berenar d'allò mes bo, pels grans entrepans dolços i xampany, per la mainada xocolata amb melindros i orxata de xufla, que bona encara ho recordo aquelles entranyables festasas de quant es bategava un infant!
Poc va conèixer al seu pare dons va morir quant ella era molt petita, un trenta i un de Desembre la mort va trencar aquella harmonia i felicitat que es vivia en aquella casa.
Els anys passaren i aquella nena es va anar com es natural fent gran, sols set anys tenia i de oïda ja tocada concerts, al veure sa mare aquesta afecció tant gran al conservatori de música de Barcelona la va portar, la nena va rebre el do de la seva mare de la gran pianista. Recordo un any que pel dia del Patró la mare va caure malalta, en l'Església tots esverats, no podrem tocar l'ofici que farem pobres de nosaltres, quant ningú s'ho esperava la nena diu a s'amara somrient, no et preocupis jo el tocaré, mel se de memòria sols de sentir-lo tocar a tu! Dit i fet marxa cap a l'Església i quant els músics que en el cor son els de la Orquestra "Amoga" veuen aquella nena de vuit anys asseguda al orgue, diuen marxem, marxem d'aquí no veieu que amb aquesta nena no anirem a cap lloc quin ridícul mes espantós. La nena sens escoltar els músics comença a tocar al sentir allò que sembla talment Celestial els músics la segueixen, mentre a baix la gent comenta a cau d'orella, es l'Eulàlia, toca com els Àngels i només te vuit anys. L'Ofici acaba i tothom queda bocabadat, ella, ella sola a tocat! Farà carrera, aquesta nena es molt eixerida, en sabrà mes que la seva mare.
Passaren moltes festes majors, la mare va deixar pas a la filla, dons sens donares compte es va anar fent gran llei de vida, es va casar i quatre fills va tenir, ella encontre vents i lluites va continuar tocant ara aquí ara allà i una gran concertista sens donares compta es va formar. En el Mil nou cents setanta quatre hi en el dia de la Pasqua de Resurrecció la mare va morir, mort molt sentida per a tot hom que la coneixia, va morir una gran mare una gran àvia hi una gran concertista. Hi ella quedar, però el destí no ho va voler així, dons al complir el cinquanta anys i precisament en el dia del Patró, una terrible explosió va segar en un sol instant aquella vida dedicada als fills al marit als amic, als deixebles els germans a la musica aquell 10 de Juliol al tornar d'un concert de Perpinyà, al prendre al propà de la seva casa d'estiu al poble d'Órrius, tot va explotar quedant tota ella cremada, en un sol instant aquelles llargues i fines mans ja no tocarien mai mes ni el ofici del Patró ni cap mes concert. El sisè dia d'estar ingressada en la Vall D'Ebron de Barcelona, patint molt suposo l'Eulàlia moria, deixant per sempre mes aquest mon, avui dia del Patró las campanes avui ja no toquen a festa de bateig ni de festa Major, avui estan tristes el seu toc es un plor! Pels carrers la gent diu toquen per l'Eulàlia, l'Eulàlia es morta! Avui tot es tristor, quant cinquanta anys enrera... Tot aquí era alegria avui els que quedem, tot son plors i silenci de mort, ja no es tiren caramels ni cèntims ni confits pel balcó. Tot es ara tristor a mort una gran dona, una gran concertista, organista i pianista mare i amiga de tothom que la va conèixer.
Estimada Eulàlia on siguis, vetlla per nosaltres des del Cel!

Es un relat històric que va passar de veritat en la Comarca del MARESME aquest any farà deu anys. L'autor del relat es en Ferran de Montagut, escrit avui 11 de Març del 2005, escrit sobre fets completament reals en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya! E-Mail: fnaspleda@hotmail.com etc.