L'eternitat

L'efímer taca tots els racons d'uns cossos que bateguen. Avui aquí, demà allà. Però és l'eternitat el que brilla, innocent, als ulls de la seva desmemòria. Fuig, oblida la imatge que no has conegut mai. Busca la certesa en els coixins i esquiva el somni. Han après a atrapar l'instant daurat de cada batalla i se'l guarden ben endins, com un caramel al cor. Coneixen ja tots els trucs inventats. I què hi faran, si la vida els ho ha donat tot massa de pressa. Però estimen, i ho fan en tres dimensions. La certesa, pensen, està en els petits caramels.