L’essència de la vida

Per què quan passa alguna cosa dolenta, sempre hem de dir que la vida és injusta, que tot ens cau a sobre i que això ens passa només a nosaltres? Per què només mirem el que passa dins nostre i no ens fixem en el nostre voltant? Per què podem arribar a ser tant egoistes fins el punt d'arribar a pensar només en nosaltres mateixos? Mai ho he entès, mil persones tenen problemes i segueixen endavant, lluitant per aconseguir la felicitat i arribar a poder tocar amb les mans allò que sempre han desitjat tant; i nosaltres, per un tonteria de res ens posem a plorar? Sincerament, tindríem que estar agraïts per poder estar així, per poder sortir al carrer i veure que la vida encara que et faci males passades, tu segueixes allà amb les persones que t’estimen ajudant-te i fer que treguis aquell somriure que amagues dins teu. Així és la vida; et caus, t’aixeques i contínuament igual, però hem de veure que gracies a això ets qui ets, que gràcies a aquelles persones que t’han ajudat, has arribat a estar allà dalt on tot és possible. Mai tindríem que estar en un racó de l’habitació pensant perquè ens passa això a nosaltres, sinó tindríem que sortir fora i cridar en veu alta que ets fort i que res ni ningú podrà impedir-te ser feliç.