L'espurna de llum

Perquè, després d'una tempesta, sempre surt el sol. I això és el que ha de donar-nos ànims per aixecar-nos després d'una caiguda. Un dia tot ho veus gris, creus que res podrà arreglar-se, penses que tot ha canviat, que tot s'ha acabat. Però, de sobte, veus una petita espurna de llum. Tan sols és una espurna. Però et crida l'atenció és suficient com perquè aixequis el cap i la segueixis amb la mirada. I aixeques més el cap mirant cap a l'espurna. I de mica en mica, vas veient com el que era en un principi una insignificant espurna, s'ha convertit en un raig de llum, i mica en mica, et vas aixecant, i vas veient com aquest raig ja no és un raig; sinó un dia assolellat, fins que, sense adonar-te'n, t'has aixecat completament i has superat tot allò que impedia que fessis aquest pas per aixecar-te.
I la foscor; la negror; ja no hi són. Han desaparegut. Tot allò que crèiem perdut; tota la desesperació; tot el pessimisme; tot s'ha esvaït. Tot. Ja no en queda res.
I després et sents agraït d'haver aguantat, d'haver estat allà en tot moment; i, tot i les ganes de deixar-ho tot, de quedar-te a terra, estirat, sense aixecar el cap, d'abandonar, de donar-te per vençut; mai has deixat de lluitar pel que volies realment. Però has aixecat el cap i gràcies a això has vist l'espurna; l'espurna que ha significat un dia assolellat. I per això les coses han agafat el camí que tu volies una altra vegada. I gràcies a la paciència i a l'esperança, has aconseguit allò que volies. Tots perdem el camí alguna vegada. El transcurs de la vida és un camí sense marcar. I és molt fàcil sortir d'un camí que no està marcat. Però igual que és fàcil sortir-ne, és fàcil tornar-hi a entrar. L'única cosa que has de fer, és creure en tu; fins i tot quan pensis que tot està perdut, i intentar donar el pas que has de fer per tornar-te a encaminar. Tot allò que semblava tan difícil de fer, tan difícil d'aconseguir; és només un simple pas. Un simple pas. O podríem dir, un simple gest d'aixecar el cap.