L'Esperança

Aquesta és una història mai explicada. És una història totalment diferent. És una història al revés, on el final és el començament i el començament és el final. On els bons són els dolents i on l’esperat es allò que mai arriba.
Eren temps difícils per a la humanitat. S’aproximava una feroç i terrible lluita per a la voluntat i els drets de les persones. Els estius cada vegada eren més llargs i les tardors menys vives. Les primaveres menys florides i els hiverns més curts. Estàvem vivint un procés de canvi, de metamorfosi. Quan la Mentida i la Violència agafaven el lideratge i cada vegada eren més fortes. La Por, descol·locada i sense saber que fer ni com actuar seguia el camí que sempre havia escollit. La Veritat com una imatge revolucionaria, seguia sempre de peu al seu timó. Plogués, llampegués o tronés.

–Alceu les veles tripulants! Endavant! (Cridava una vegada i altre quan ho creia oportú)

El problema era que tot i seguir sempre el camí ascendent per aconseguir allò que volia, la seva tripulació era cada vegada menys nombrosa. Mentrestant la Mentida com una inconformista, egoista i manipuladora. Utilitzava les seves habilitats per aconseguir més i més aliats. Era tan poderosa que fins i tot, es va aliar amb la Violència. Juntes van aconseguir allò que mai ningú havia aconseguit. Derrotar i destrossar tots i cada un dels imperis més grossos mai construïts. Primer la Il·lusió, la Innocència, la Virtut... Van anar acabant amb totes i cada una d’elles menys amb la Por i la Veritat. La Veritat indefensa i sabent que no tenia res a fer, es va disposar a donar la cara com sempre havia fet. Va amarrar el seu vaixell al port de Barcelona, va fer una crida a les classes populars i va sortir amb la veritat per davant. La Por en veure tot el que estava passant, va aferrar-se a totes i cada una d’aquelles veritats i va jurar-li fidelitat eterna. I és aquí, quan al bell mig de la batalla, la Veritat i la Por van alçar-se per defensar tots i cada un dels drets humans. Però al capdavant tenien dos murs infranquejables i molt ben organitzats. A base de mentides i de violència la batalla ja estava quasi decidida quan de cop i de volta, i rere els matolls dels arbres, va sorgir l’Esperança. I és aquí quan el transcurs de la batalla va canviar per complet. Totes i cada una de les mentides van sortir a la llum. La violència es va deixar en evidència. La veritat sempre va seguida de por. De les dos va nàixer l’esperança. I és per això que l’EsperanÇa té el Cor trencat.

No tinguis Por sempre i quan vagis amb la Veritat per davant. L’Esperança estarà esperant en moment oportú per socorre’t. Jo Sí, aniré a votar.