L'esperança, l'ultim que hem de perdre.

Un relat de: strawerri
L'esperança es mai dir mai, no dir sempre es dir que no et rendiras que lluitaras per tot alló que estimes, no és fingir que no existeixen els problemes. És la confiança de saber que aquests no són eterns, que les ferides curaran i les dificultats se superaran. És tenir fe, és una font de fortalesa i renovació en el nostre interior, que ens guiarà des de la foscor cap a la llum. La vida és feta de milions de moments, viscuts de mil maneres diferents. Alguns busquem amor, pau, harmonia. D'altres, sobrevivim dia a dia. Però no hi ha moments més plens que aquell en el qual vam descobrir que la vida, amb les seves alegries i les seves penes, ha de ser viscuda dia a dia.Més plens que aquell, en el aquesta és el coneixement que ens atorga la veritat més meravellosa. Dia a dia tenim aquest poder, gaudint cada moment i regocijándonos amb cada somni. Perquè cada dia és nou flamant, i podem començar de nou i realitzar tots els nostres somnis. Cada dia és nou, i si ho vivim plenament, podrem realment gaudir de la vida i viure-la en plenitud. I l'esperança per damun de tot es saber viure la vida, sense deixar que els obstacles et facin perdre el temps.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

strawerri

2 Relats

0 Comentaris

851 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00