L'espardenya de l'àvia

Un relat de: Elena Montes Viza
L’espardenya de na Maria era blanca i tenia la sola de fibra d’espart. Recordava les cases dels pobles de costa, i a les barquetes petites que de nit es lligaven al port. L’espardenya empordanesa que calçaba el seu peu dret lluïa una petita gavina de color blau cel que ella mateixa havia brodat. Esperdenyeta de catalaneta, de la Creu Roja del Mar.

– Guaita, guaita quan passeja, quin goig que fa na Maria! -

Espardenyeta d’esbart que la duia tot de dret a la plaça del poble a ballar sardanes i a moure els pits amunt i avall. Espardenyeta marinera que l’encaminava a la platja a menjar peretes d’aigua de Sant Joan. Esperdenyeta que l’enfilava cada diumenge a omplir garrafes ben fresques a la Font de Dosrius. Espardenyeta de llaçades salvatges i vetes negres, que estiuejava presumida a conjunt del seu cabàs. Espardenyeta que demanava per la finestra de Can Margarit una tònica i una d’escopinyes a les dotze del matí. Espardenyeta voladora que trencà el vidre d’una finestra i passa arran d’un tal Ramón que en aquell precís moment, caminava descalç i sol per casa seva, i tenia els ulls de tots els blaus del mar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Elena Montes Viza

Elena Montes Viza

1 Relats

0 Comentaris

1078 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor