L'escalfor del bes

El primer dia de classe, en Vladimir va fer que els actors en potència formessin dues rotllanes i es passessin una pilota els uns als altres per aprendre els noms i les cares dels companys.
Quan va aconseguir la pilota, la Glòria se la va passar al Diego; un noi d'un poble del sur; de pell bruna, més baix que ella i amb els ulls més blaus que havia vist mai. La Glòria i el Diego no van trigar a parlar entre les escenes, el descans i a formar equip interpretatiu si la ocasió ho demanava.
Quan no portaven ni dues setmanes de curs, el grup va a passar a ser una colla i com a tal quedaven moltes nits per sortir; fet que va propiciar el coneixement dels anhels en estat pur, sense barreres ni edulcorants diürns. De seguida es van formar les típiques camarilles; la Glòria s'avenia amb en Diego i la Berta, una noia de cabell negre i llarg que escoltava com ningú. Però li costava entendre a l'Alma i a la Núria. L'Alma no li agradava perquè sempre discutien a les escenes que havien de preparar juntes, però especialment allò que més rebutjava de la seva companya era que s'apropava massa al Diego. La Núria era molt creguda… massa creguda fins i tot per ser actriu. L'únic que la Glòria podia suportar d'ella eren unes botes altes de mil coloraines que no es treia mai. D'entre els nois es sentia còmoda amb en Lluís, del qual la Glòria no deixava de repetir que era la millor persona d'aquest món; la resta no li acabaven de fer el pes. En Gabriel es passava el dia dient que escriuria una novel.la sobre el món de la farmàcia amb un desenllaç "molt Robert De Niro" amb la que guanyaria premis i es faria ric i famós. En Toni estava convençut que era massa intel.ligent per a la resta i exercia de líder d'en Jordi 1, Jordi 2 i en Pau.
A la Glòria li agradaven les classes d'en Vladimir i gaudia de cada sentiment que arribava a confondre amb els seus propis desitjos. Però el que més li agradava de les classes era quan s'acabaven i anava amb en Diego a l'últim banc de la plaça Catalunya. Entre petons i abraçades, fum i somriures, els dos joves versionaven els sentiments que s'havien acostumat a representar damunt de l'escenari.
La primera vegada que van quedar fora de l'horari escolar es van trobar a la sortida del metro de Catalunya. La Glòria, minuts abans de sortir de casa havia parlat per telèfon amb la Berta i li havia explicat els seus dubtes sobre la relació que tot just intentava començar:
-Em sembla que no li agrado… he tractat de totes totes que ens veièssim a casa seva i no hi ha hagut manera... Sí… d'acord… però fa un mes que ens coneixem i dues setmanas que ens vam liar… ja t'ho vaig explicar… que síííí... però no m'escoltaves perquè teníem a la vora el noi de direcció que t'agrada. Quan? El dia que vam sortir tots… vam anar al Karma… la Núria i l'Alma es van fer un petó al mig de la pista. Doncs aquell dia... Sí, però ell i jo no vam montar l'espectacle davant de tothom. Ara t'enrecordes? Veus? Ja t'ho havia explicat… Com que on està el problema? Encara no ens hem anat al llit, ni tant sols sembla que en tingui ganes… no sé… crec que no li agrado…

Després de passejar per la plaça Sant Felip Neri i de seure una bona estona a les escales de la plaça del Pi, la Glòria i el Diego van jeure a la gespa de la plaça Catalunya. Quan no portaven ni deu minuts allà va aparèixer l'Alma. En Diego la va veure de lluny i abans de que la Glòria pogués reaccionar ja escoltava la veu del seu amic per damunt del xivarri de la plaça. L'Alma es va girar i va aproximar-se a l'alçada de la parella. Aquella noia aconseguia posar a la Glòria en un estat nerviós difícil de pair. No li agradava la manera com mirava a en Diego, ni la superioritat que percebia quan es dirigia a ella. A més aquell matí de diumenge estava especialment lletja encara que no ho fos i que fins i tot quan la mirava sense ressentiment la trobés molt agradable a la vista. L'Alma els hi va explicar que havia quedat amb la Núria perquè estaven organitzant una festa a Masnou a casa de la noia de les botes multicolors.
-Dilluns ja us ho explicarà. Però por estar bé. Podem passar el cap de setmana, és clar que haurem de compartir habitació i fins i tot llit perquè si anem tots no hi cabrem… però veig que el tema llit per a vosaltres no és cap problema.

Va marxar Rambles avall deixant l'ambient dels nois alterat. Encara no s'havien vist despullats i els hi estava parlant de compartir un hipotètic llit…
La setmana per a la Glòria va transcórrer entre els matins universitaris on cada dia es notava més fora de lloc, les tardes d'interpretació i les primeres hores de la nit que compartia amb en Diego per les places de tota Barcelona. Cap al dijous es va començar a fer factible el projectat cap de setmana a Masnou. Encara que la Núria va convidar a tota l'aula d'interpretació, només uns quants van aceptar passar el cap de setmana fora. La Glòria va suplicar a la Berta, que ja s'havia convertit en la seva confident, que també hi anés al.legant que s'acabaria sentint desplaçada si ella hi faltava.
-Conec a l'Alma i no sé quina història estranya té o vol tenir amb en Diego. Segur que m'ho farà passar malament i estem en un punt que a qualsevol bajanada li podem donar un caire que no hauria de tenir.

Finalment la Berta va aceptar anar amb la resta de la colla: l'Alma, la Glòria, la Núria, la Mònica (una noia molt tímida que només parlava amb en Lluís), el Diego, el Lluís, en Toni, en Pau i en Jordi 2. Si en comptes d'un cap de setmana d'un grup d'amics fos un parc d'aventures es podria fer servir un dels clàssics lemes d' "emoció sense fi". L'Alma i la Núria estava clar que mantenien algun tipus de relació. I el tema dels Jordis, en Pau i en Toni superava tots els esquemes perquè els dos primers estaven enamorats d'en Toni, i aquest es sentia atret per l'ànima bisexual i lliure de l'Alma.
La nit de divendres va començar tranquil.la. Van sopar entrepans amb vi. Després del vi alguns es van decantar pel güisqui, uns altres pel vodka i en Lluís i la Mònica per l'aigua. L'Alma i la Núria semblaven disposades a pujar la temperatura de la reunió i continuament tractaven d'iniciar jocs amb els quals la resta del grup descobrís els seus sentiments. Per exemple, la majoria estava al corrent que entre en Diego i la Glòria hi havia quelcom però ningú els havia vist fer-se ni tant sols un petó. Van començar les rodes de preguntes, de veritats, de situacions compromeses… quan va arribar el torn a la Núria, es va apropar amb seguretat a l'Alma que la va rebre amb els llavis oberts. Les dues noies es besaven mentre el conjunt de la colla comptava en veu alta els segons que durava el petó. Quan li va tocar el torn a la Berta no va dubtar en apropar-se a en Toni, que no deixava de mirar, encara perplex, a l'Alma. L'Alma va sorprende a tothom perquè quan li va tocar escollir es va aixecar de la rotllana passant per davant de cada un d'ells i aturant-se a l'alçada de la majoria. Va seure davant d'en Diego, li va clavar els ulls i malgrat la cara de rebuig del noi va fer-li un llarg petó.
-¡¡¡Coño Alma!!! ¡No me metas más la lengua joder! Empiezo a estar un poco harto de los juegos de los niños de ciudad.
En Diego va marxar enrabiat a l'habitació del fons i no va sortir d'allà en tota la nit. D'aquesta manera no va poder veure que quan li va tornar a tocar el torn a l'Alma es va apropar a la Glòria amb un somriure viu. Les dues noies van restar immòbils; serenes l'una davant de l'altra fins que l'Alma es va acostar a la Glòria, primer amb una carícia a la galta, seguida d'un lleu refrec als llavis… una suau mossegada… la mà que corria pel coll de la Glòria…
Silenci…
Per a la Glòria havia desaparegut tot tret de les seves percepcions i els llavis de l'Alma. La Glòria va tancar els ulls alhora que cercava la boca de la seva companya.
Besada… besades… bes…
Quan es van separar l'Alma es va sentir la guanyadora indiscutible de la nit. La Glòria va deixar d'escoltar les veus dels seus companys i de copsar les mirades que qüestionaven el que acabaven de veure. L'ambient va quedar enrarit després de l'incident que van protagonitzar les dues noies. La Glòria es va dirigir a l'habitació que li havia assignat la Núria. Quan va arribar, la Mònica ja dormia.
La Glòria es sentia estranya. Era la primera vegada que temptejava els llavis i la llengua d'una noia. Li havia semblat un petó càlid, però encara no coneixia si era perquè les noies guarden l'escalfor als llavis, si era qüestió de l'alcohol o de la temperatura corporal de l'Alma… o de la seva. Li havia agradat el petó. "No m'hauria d'amoïnar... sempre he dit que m'enamoro de les persones no dels sexes… de les persones… però l'Alma no em cau bé… no m'agrada… mai m'ha agradat… no? No puc deixar de sentir els seus llavis… i ara el que sento és vergonya… segur que demà li explicaran al Diego i em voldré morir… i no s'acabava mai… un petó llarg… tendre… no s'acabava mai… merda… no vull estar sola… no vull compartir llit amb la Mònica que només fa que dormir i dormir… li he notat el llavi trencat… però suau… trencadisses… no vull estar sola… aquesta nit no puc estar sola."
Després del seu últim pensament, la Glòria va sortir del llit per encaminar-se a l'habitació on creia que podia estar en Diego. El va trobar compartint un llit immens amb en Lluís.
-Lluís… si us plau.. estic a l'habitació de la dreta amb la Mònica… em canvies el lloc?
En Lluís va sortir del llit sense saber del cert ni que li estaven demanant ni on li havia dit la noia que anés. Només va sortir de l'habitació. En Diego es va despertar en notar que el llit restava buit i en girar-se va entreveure a la penombra com la Glòria es despullava i entrava al seu costat demanant-li que li deixés una mica de llençol que la guarís del fred. Al gest de sorpresa del noi va seguir un de complacència.
-Diego… necesito que hagamos el amor.

En Diego la va abraçar fins a notar el fred de la noia… quan es van trobar els llavis no van deixar de jugar amb ells… els
pits petits de la Glòria corrien per tot el cos del noi… la llengua del Diego no va deixar ni un centímetre de la pell de la noia lliure del seu desig. Va arribar un moment en que si no acoplaven les seves formes en una de sola haurien esclatat… en Diego amb els dits va obrir la vagina de la Glòria i la va penetrar dolçament… van compassar els seus moviments… el seus gemecs… el seu deliri…
d e l i r i…
Es van adormir alhora… abraçats.
Amb el transcórrer de la nit la nuesa dels seus cossos va perder la tebior de l'altre cos. Pel matí els separava l'amplada del llit.
La setmana entrant ningú va comentar el petó de les dues noies ni el canvi d'habitació de la Glòria. L'únic que va marcar la diversitat de la situació van ser les mirades cada vegada més insinuants de l'Alma cap a la Glòria.
Tot va seguir igual per a ella, l'únic canvi palès era que sentia a en Diego més endins de la seva realitat. Ja no només es veien a classe. El noi anava a buscar-la a la facultat alguns matins i ella anava a casa seva moltes nits. No sabien dormir abraçats, però els agradava notar el cos nu de l'altre.
La situació de les parelles de l'aula d'interpretació es va anar normalitzant. L'Alma i la Núria cada dia estaven més distanciades i la segona començava a no aparèixer per l'escola. Els Jordis i en Pau seguien amb la seva dubtosa aliança per aconseguir cridar l'atenció d'en Toni sense aconseguir-ho, perquè el noi veia en la separació de les dues noies un bon camí per apropar-se a l'Alma.
La Glòria només es sentia capaç d'explicar-li a la Berta l'estranyesa de la situació que estava vivint… uns sentiments que creia que mai tindria esma de fer audibles per ningú que no fossin les seves vísceres:
-No entenc que em passa. Per primera vegada estic amb un noi a qui li agrado, que m'estima, que ho deixa tot per estar una estona amb mi… i jo no puc treure'm del cap el petó de l'Alma. Es com si hagués de parar boja. Pots creure que ja no m'importa que s'acosti al Diego?
-Com que no t'importa? No t'entenc… a mi em fotria moltíssim que anés tot el dia darrera de la meva parella.

La Berta no entenia que el que la Glòria no podia suportar era haver de recordar el petó que encara bategava als seus llavis si volia tornar a sentir l'escalfor de l'Alma. Un record… el seu desig tant sols era un record.
El que mai li confessaria a la Berta era com gaudia mentre imaginava com seria saber-se despullada per l'Alma… com seria saber-se sota el seu control… sota la seva mirada… el seu cos…
A les nits, quan no dormia amb en Diego, li costava agafar la primera son i per buscar-la la seva imatge predilecta era l'Alma. El petó de l'Alma… el sexe de l'Alma. Més d'una nit buscava el seu propi sexe amb fruició per calmar les imatges de la seva companya… es llepava els dits i els introduïa a la vagina imaginant que l'Alma l'observava… desitjant sentir el seu pes sobre la nuesa del seu cos…
L'estat de la Glòria cada dia era més difícil. No tenia cap mena d'intenció de canviar la seva situació amb en Diego i molt menys amb l'Alma. S'enganyava creient que no era por… que veritablement estava bé amb el noi del sur.
Por…
Una por freda i lliscosa que li esqueixava el germen dels seus sentiments.
Por…
Una por que li corria per les entranyes con un càncer de metàstasi infinita.
Por…
Una tarda en Vladimir va arribar a classe proposant als alumnes que preparessin una versió lliure de La casa de Bernarda Alba. Al grup de la Glòria també hi eren l'Alma, en Diego, la Mònica i en Toni.
Després de les baralles pertinents pels mateixos personatges; el repartiment i la nova història van quedar una mica alterats.
-Al final què em de fer? Perquè jo m'he perdut després de sisè canvi que heu fet- va exclamar enrabiat en Toni dirigint el seu mal humor vers l'Alma.
-Mira… la Glòria i en Diego s'han de casar. Però es casen per costum, perquè fa temps que festegen i encara que siguin joves comencen a semblar un vell matrimoni. La Mònica és la nostra mare; de la Glòria i meva, i està malalta. Encara que la Glòria es casi no marxarà de casa perquè sempre hem cregut tots que tant sols ella pot tenir cura de la mare. Jo sóc la germana petita… un ànima lliure… un esperit rebel que pren sempre el que vol sense atendre a les conseqüències.
-Qué sorpresa Almita… nunca habría imaginado un papel así para ti.
-Bueno Diego, no te quejes… estás a punto de casarte con tu amor. Segueixo… el meu personatge té un secret que vol deixar d'amagar. Des de petita està platònicament enamorada del personatge d'en Diego. A més està farta del servilisme del personatge de la Glòria, i per damunt de tot està cansada de que tot el que fa la germana gran estigui bé i per contra a mi sempre em renyin i qüestionin el que faig o deixo de fer.

La Glòria va prendre la paraula a l'Alma per acabar d'explicar un argument que les dos havien conduït al seu gust.
-Un dia que no hi sóc a casa, arriba en Diego i es troba a l'Alma sola. L'Alma comença a coquetejar amb ell i ell no sap sortir del joc de seducció de la germana petita. A més es sent totalment atret per la llibertat de l'Alma perquè li recorda l'esperit juganer que tenia el meu personatge quan es van conèixer. I passa el que havia de passar… s'enamora de l'Alma.
-Del personaje de Alma… a mí no me líes…
-Claro… de su personaje... pero te enamoras como un loco y ocultáis esa pasión durante meses hasta que no podéis más… i llavors és quan li expliqueu al Toni, que fa del nostre germà gran. En Toni es sent molt unit al meu personatge perquè veu que estic soterrant la meva vida per encarregar-me de tots vosaltres i per a mantenir el nexe de la família. S'enfada moltíssim amb l'Alma i el Diego però finalment els ajuda a explicar-me la veritat perquè creu que d'aquest mode tots aconseguirem una mica de pau.

En Diego es va queixar perquè estava fart de fer de l'enamorat etern de l'Alma i li va farfullar a la Glòria que hi havia quelcom que no li acabava de fer el pes d'aquella noia.
-Es que no me gusta como me trata… tiene algo que me da muy mal rollo… ¿Sabes?

De les tres hores que durava la classe, els dos grups que va formar en Vladimir van preparar la seva versión durant els primers seixanta minuts.
Mentre l'altre grup escenificava la seva versió, la Glòria no deixava de donar-li voltes al personatge que acabava de crear. Hauria de sentir-se molt a prop d'en Diego per reaccionar com s'esperava quan veiés que el seu amor la deixava per la seva germana petita… que per acabar-ho d'embolicar era l'Alma.
Quan el primer grup va acabar, el grup de la Glòria es va dirigir a l'escenari per preparar un mínim d'atrezzo i poder començar la seva improvització.
Van recrear mínimament el menjador d'una casa de poble. L'exercici va començar tal com havien pactat. Es podia percebre l'amor cansat que es professaven la Glòria i el Diego, i la joia que transmetia l'Alma a tots els seus moviments. La Glòria segons s'escapaven els minuts de representació li costava més mantenir-se dins el seu personatge, s'estava prenent la funció com una història personal.
Estava completament fora. La germana gran de la versió lliure de La Casa de Bernarda Alba havia desaparegut del tot alhora que emergia cada cop més fort el caràcter de la Glòria imprimint nervi a cada una de les seves accions damunt l'escenari.
No suportava veure com l'Alma s'apropava a en Diego… ni com en Diego somreia quan escoltava els passos de l'Alma per l'escenari. Aquella situació l'estava carregant… a més semblava que no era l'única que havia eixit del personatge. En Diego es sentia incòmode, la noia el coneixia i sabia que quan li començava a suar la front deixava d'actuar per començar a viure l'escena com a persona sense un personatge en el que recolzar les seves accions.
Els esdevinents es van precipitar a partir de l'última escena. Estava previst que els personatges de l'Alma i en Diego es separessin just l'instant en que escoltessin la porta per la que havia d'entrar la Glòria.
Van escoltar el soroll de la porta, es van separar i va entrar la noia. Estaven formant un triangle al mig de l'escenari en el moment en que l'Alma va sortir completament del personatge. Va mirar fredament a la Glòria, es va apropar al Diego i li va fer un petó amb el que va aconseguir que trontollessin tots els esquemes escènics de la resta del grup.
Es van separar i van quedar l'un al costat de l'altra… la Glòria els mirava des de la porta. Tots tres continuaven en silenci. Només s'escoltaven el crits d'en Vladimir exclamant que no paressin l'escena... que es deixessin portar pel que estaven sentint. La Glòria no escoltava res... ni al rus... ni el xiuxiueig de la classe… res.
Sentia ràbia… ràbia… una ràbia que li punxava dins els ulls. L'Alma es va acostar una altra vegada al Diego i quan tornava a cercar-li els llavis va notar una forta empenta. La Glòria havia deixat la seva posició i amb dues passes havia arribat a l'alçada de la parella. Una vegada els va apartar va mirar plorant a l'Alma i va fer esclatar els seus sentiments a la cara de la noia amb una forta bufetada. En Diego en veure com patia la Glòria va culpar a l'Alma de l'angoixa de la noia que estimava. Es va apropar a la Glòria per consolar-la, però aquesta el va rebutjar en un acte tan impensat com respirar.
-Tía eres lo peor… joder… estoy hasta los cojones de tus putos personajes… ¿Contenta?- al ritme de la seva última frase en Diego va marxar de l'escenari, de la classe i de l'escola… no sense abans donar-li una empenta a l'Alma que la va fer caure al terra.

La Glòria no el va seguir... va veure per la finestra com en Diego s'allunyava Pau Clarís avall.
Quan va acabar la classe la Berta va tractar de parlar amb la Glòria del que havia passat, però la noia no tenia esma d'explicar els seus sentiments a ningú. Li havia fet molt mal veure com l'Alma besava a en Diego. Li havia fet molt mal perquè ella s'havia imaginat massa vegades com la receptora d'aquells petons i li costava aceptar
que fos la seva parella qui els rebés.
… havia estat violenta amb l'Alma i no podia justificar la bufetada… no amb el seu personatge.
Havia colpejat a l'Alma perquè només amb un petó havia aconseguit que es qüestionés el que havia estat fins ara la seva vida… els seus sentiments… les seves preferències anímiques i sexuals.
Abans d'agafar el metro per tornar a casa, la Glòria es va perder conscienment pel Barri Gòtic. Quan no portava ni mitja hora de vagar pels carrers va rebre la trucada de l'Alma demanant-li que parlessin del que havia ocorregut a l'escenari. La primera reacció de la Glòria va ser una excusa. Una excusa que l'Alma no va aceptar.
-Molt bé… On estàs? Si vols vinc… estic passejant pel Gòtic… no... no em fa res… no... no m'enrecordo del pis ni del número… d'acord. Escudellers 24… tercer… ara vinc… estic al costat.

Va arribar plorant a casa de l'Alma. L'Alma la va abraçar… li va besar les llàgrimes... la va acaronar fins que va sentir com els espasmes de la Glòria deixaven de tallar-li la veu.
El llit de l'Alma era blanc i semblava antic… una mosquitera aïllava a les noies de la resta del món. Semblaven dos éssers de fum… un fum clar que en quaselvol moment eixiria pels mil forats de la mosquitera. Es van despullar l'una a l'altra amb una dolçor extrema. Van restar agenollades i nues al llit. L'Alma va gosar buscar amb la mà els llavis de la Glòria… la Glòria va tornar a sentir els càlids petons de l'Alma però seguia sense conèixer l'origen d'aquella escalfor.
Es van adormir anellades… la Glòria es va despertar de matinada només per tornar a sentir com la cobria l'abraçada tendra de l'Alma…

Darrera la mosquitera semblaven dues criatures màgiques envoltades de somnis… somnis blancs com el llit que es van acostumar a compartir.