L'esbós de la vida

Si bé ens sembla estrany, la nostra vida és un petit esbós que dia rere dia anem traçant, que dibuixem amb cada petit pas que donem. Encara que avancem, sempre ens queda la fragància d'allò viscut, records que es dissipen al llarg dels anys, però que mai arribem a oblidar del tot; records que sempre romandran en nosaltres.

Tot i això, tenim la capacitat d'esborrar totes aquelles experiències doloroses amb les que vàrem plorar, fent desaparèixer quelcom que aconseguí ferir-nos. No obstant això, són aquests cops els que ens ajuden a madurar i a seguir endavant, és el que ens incita a lluitar per poder traçar les nostres pròpies línies que, a la fi dels nostres dies, conviuran en perfecte harmonia dibuixant, finalment, una vida ja passada; un quadre perfecte.

Però no hem de centrar-nos únicament en la recerca de la perfecció i la bellesa del futur quadre, perquè en certa manera, cada un de nosaltres aconseguirà donar-li pinzellades que el faran especial, que el faran diferent als altres. Hem d'intentar trobar aquelles fragàncies que ens facin feliços, buscar noves olors que ens permetin assolir la felicitat, perquè únicament podrem arribar a ella si aconseguim gaudir de la vida; i la vida és impossible de definir.
Tan sols aconseguirem entendre-la si aconseguim viure-la.