Les pedres blaves

Un relat de: Ferran de Montagut

(Conte? Llegenda? Realitat?)
"No sabria dir-vos"

Hi havia una vegada dues pedretes, que vivien en el bell mig d'altres, en el llit d'un torrent o riera. Es distingien entre les altres dons aqueixes eren d'un color intens blau.
En quant els hi arribava els primers ratjos del sol, brillaven com dos pedretes d'un color blau de Cel, caigudes des d'allí en aquell torrent o riera, que quant plovia baixava aigua i les mullava. Entre elles sostenien converses del que serien si algun jorn algú les trobava. Deien: Acabaren potser en la corona d'una reina? Es deien les dues en les seves converses!
Hi va arribar aquest dia, per fi foren recollides per una ma humana. Varis dies varen estar sufocades dins d'unes caixes, fins que algú les va agafar i les va comprimir encontre d'una paret, al igual que altres sens valorar el color, posant-les en un llit de ciment enganxós: Elles, ploraren, suplicaren, insultaren, amenaçaren, però clar el treballador no entenia aquell llenguatge de les dues pedres i en un sol cop del martell encara les va enfonsar mes en aquell llit de ciment enganxós.
Fou dons que a partir d'aquells moments que sols pensaven en fugir d'allí. Amb els anys varen fer amistat amb un fil d'aigua que de quant en quant es filtrava dins la paret i corria per d'amunt d'elles i aleshores elles li deien: Passa per dessota nostra i treu-nos d'aquesta maleïda paret! Així ho va fer el filet d'aigua, sempre que podia passava per dessota d'elles i poc a poc les va anar descalçant, al cap d'un anys les pedretes ja ballaven una mica dins d'aquell llit de ciment. Finalment, en una nit humida... Las dues pedretes varen caure al terra i des de el terra varen donar una mirada al lloc on havia sigut la seva presó.
Contentes d'haver pogut desprès de tot escapar d'allí, gràcies al filet d'aigua. La llum de la lluna il·luminava un esplèndid mosaic. Mils de pedretes adornaven un mosaic que en un altar hi havia unes, eren d'or, altres de mil i un colors i entre totes formaven l'imatge de Crist, però... el rostre del Crist hi havia quelcom estrany? Varen rebuscar i el veren mirar i clar les pedretes blaves eren al terra, el Crist no tenia ulls, estava cec. Llavors elles varen comprendre . Elles eren els ulls de Crist. Pel matí va passar quelcom estrany!
Un capellà guardià d'aquella capella ensopegà amb quelcom estrany al terra, mirà i veié dues pedretes blaves color cel, mirà a la figura del Crist i veié esparverat que no tenia ulls! Les recollí amb molta cura... Hi amb una delicadesa impressionant les va col·locar de nou al seu lloc, aleshores el Crist ja no estava cec ja veia altre volta, aquelles dues pedretes que havien somniat ser la corona d'una reina, varen estar en millor lloc, varen ser els dos ulls de la figura del Crist.
********************
Autor: En Ferran de Montagut es Ferran Mujal i Naspleda, escrit aquest curt conte avui 16 de Setembre de 2004, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" el que abans estava envolta d'un bonic "JARDÍ VERD" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya!

E-mail: demontagut@yahoo.es mas_el_sol_solet@hispavista.com el_primer_creador_de_somnis@msn.com nou_mon@hotmail.com baron_de_montagut@terra.es juandemontagut@latinmail.com


Comentaris

  • fantastic[Ofensiu]
    Campanillax | 16-01-2007 | Valoració: 9

    aquest conte es molt xulo i interessant
    segueix escrivint!!!!!!!!!!!!!!

  • Per a Xavier Valeri Coromi 5-1-2005[Ofensiu]
    Ferran de Montagut | 15-01-2005

    Molt t'agraiexo el teu comentari sobre la noveleta "LA VIGILIA DE LA FELICITAT" em preguntes si fa molt que soc en aquesta web de Relat en Català i et dirè que no, que no fa pas gaire crec que i vaig entrar per casualitat l'any 2004 a finals estic en altres llocs de narracions i poemes. Be una salutació Xavi de deMontagut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

863455 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)