Les pedres blaves

(Conte? Llegenda? Realitat?)
"No sabria dir-vos"

Hi havia una vegada dues pedretes, que vivien en el bell mig d'altres, en el llit d'un torrent o riera. Es distingien entre les altres dons aqueixes eren d'un color intens blau.
En quant els hi arribava els primers ratjos del sol, brillaven com dos pedretes d'un color blau de Cel, caigudes des d'allí en aquell torrent o riera, que quant plovia baixava aigua i les mullava. Entre elles sostenien converses del que serien si algun jorn algú les trobava. Deien: Acabaren potser en la corona d'una reina? Es deien les dues en les seves converses!
Hi va arribar aquest dia, per fi foren recollides per una ma humana. Varis dies varen estar sufocades dins d'unes caixes, fins que algú les va agafar i les va comprimir encontre d'una paret, al igual que altres sens valorar el color, posant-les en un llit de ciment enganxós: Elles, ploraren, suplicaren, insultaren, amenaçaren, però clar el treballador no entenia aquell llenguatge de les dues pedres i en un sol cop del martell encara les va enfonsar mes en aquell llit de ciment enganxós.
Fou dons que a partir d'aquells moments que sols pensaven en fugir d'allí. Amb els anys varen fer amistat amb un fil d'aigua que de quant en quant es filtrava dins la paret i corria per d'amunt d'elles i aleshores elles li deien: Passa per dessota nostra i treu-nos d'aquesta maleïda paret! Així ho va fer el filet d'aigua, sempre que podia passava per dessota d'elles i poc a poc les va anar descalçant, al cap d'un anys les pedretes ja ballaven una mica dins d'aquell llit de ciment. Finalment, en una nit humida... Las dues pedretes varen caure al terra i des de el terra varen donar una mirada al lloc on havia sigut la seva presó.
Contentes d'haver pogut desprès de tot escapar d'allí, gràcies al filet d'aigua. La llum de la lluna il·luminava un esplèndid mosaic. Mils de pedretes adornaven un mosaic que en un altar hi havia unes, eren d'or, altres de mil i un colors i entre totes formaven l'imatge de Crist, però... el rostre del Crist hi havia quelcom estrany? Varen rebuscar i el veren mirar i clar les pedretes blaves eren al terra, el Crist no tenia ulls, estava cec. Llavors elles varen comprendre . Elles eren els ulls de Crist. Pel matí va passar quelcom estrany!
Un capellà guardià d'aquella capella ensopegà amb quelcom estrany al terra, mirà i veié dues pedretes blaves color cel, mirà a la figura del Crist i veié esparverat que no tenia ulls! Les recollí amb molta cura... Hi amb una delicadesa impressionant les va col·locar de nou al seu lloc, aleshores el Crist ja no estava cec ja veia altre volta, aquelles dues pedretes que havien somniat ser la corona d'una reina, varen estar en millor lloc, varen ser els dos ulls de la figura del Crist.
********************
Autor: En Ferran de Montagut es Ferran Mujal i Naspleda, escrit aquest curt conte avui 16 de Setembre de 2004, en el meu estudi el del "MAS EL SOL SOLET" el que abans estava envolta d'un bonic "JARDÍ VERD" en la Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya!

E-mail: demontagut@yahoo.es mas_el_sol_solet@hispavista.com el_primer_creador_de_somnis@msn.com nou_mon@hotmail.com baron_de_montagut@terra.es juandemontagut@latinmail.com