Cercador
Les millors vacances
Un relat de: anna sencianes cano- Compartir:
Ja era l’hora d’aixecar-se per preparar les cosses i anar cap a l’aeroport.
No faltava gaire perquè sortís l’avió cap a Itàlia.
Al arribar vam ensenyar els bitllets a la senyora que hi havia a la porta i tot seguit ens va acompanyar al nostre seien. Era la primera vegada que el meu germà de 4 anys pujava a una avió. Estava nerviós i no parava de moure’s i de preguntar quan arribaríem fins que per la finestra de l’avió vam passar de veure núvols i mes núvols a una gran ciutat i la pista d’aterratge.
Al arriba al Hotel em vaig estirar el llit d’un salt amb el telèfon a les mans parlant amb els meus amics i pensant que aquelles serien les vacances avorrides de cada any l’única diferencia era que aquest any havíem viatjat fora d’Espanya.
Per la tarda va ser la benvinguda des de l’Hotel. Ens van preparar una festa espectacular. Vam estar tota la nit ballant fins que de cop i volta sem va acostar un noi, un noi de la d’un o dos anys més gran que jo, moreno i amb uns ulls marrons molt clars i es deia Aleix. Vam parlar duran hores i al final vàrem decidir d’anar cadascun a la seva habitació perquè l’endemà ens esperava un dia molt llarg.
Aquella nit vaig pensar amb aquell nen, jo sempre deia que només m’agradaven els nens rosos amb els ulls blaus, però m’havia enamorat d’ell!
El dia seguen em va passar a buscar a l’habitació per anar a esmorzar. Van ser els 5 minuts mes llargs de la meva vida. No vam dir res fins que no vàrem arribar al menjador. En el menjador vam parlar de coses mes personals que el dia anterior i tot seguit vàrem anar a l’excursió de l’hotel.
Quan vam arribar vaig anar a la meva habitació amb l’excusa de que estava molt cansada i necessitava descansar. Vaig agafar el telèfon i mirava si m’avien enviat alguna cosa. Li havia d’explicar tot el que havia passat a la meva millor amiga! Ella em va dir que li havia de dir que sentia per ell i que si sortia malament no passava res perquè no el tornaria a veure més.
Jo decidida de tot vaig obrir la porta de l’habitació però ell s’havia delatat. Al obrir la porta em va dir que li agradava i que li agradaria passar el que quedava de vacances amb mi. Jo li vaig dir que pensava el mateix però que no faltaven gaires dies per que hages de marxar.
I així va ser. Els dies passaven ràpid i cada cop faltava menys per l’adéu. I així va ser va arribar l’últim dia i amb llàgrimes als ulls ens havíem de dir adéu, va arribar el moment que estàvem habitant duran tota la setmana.
Una setmana després d’haver marxat d’Itàlia estava passegen per Barcelona quan de cop i volta al aixecar el cap em va semblar veure l’Aleix altre cop, però no hi vaig fer cas perquè jo ja sabia que vivia molt lluny d’aquí i que mai el tornaria a trobar. Però després em va semblar escoltar la seva veu cridant el meu nom, si era ell que venia corrents cap a mi.
Em va explicar que els seus pares estaven separats i que un vivia a Barcelona i L’altre a Madrid. I que passaria tots els caps de setmana a Barcelona.
No faltava gaire perquè sortís l’avió cap a Itàlia.
Al arribar vam ensenyar els bitllets a la senyora que hi havia a la porta i tot seguit ens va acompanyar al nostre seien. Era la primera vegada que el meu germà de 4 anys pujava a una avió. Estava nerviós i no parava de moure’s i de preguntar quan arribaríem fins que per la finestra de l’avió vam passar de veure núvols i mes núvols a una gran ciutat i la pista d’aterratge.
Al arriba al Hotel em vaig estirar el llit d’un salt amb el telèfon a les mans parlant amb els meus amics i pensant que aquelles serien les vacances avorrides de cada any l’única diferencia era que aquest any havíem viatjat fora d’Espanya.
Per la tarda va ser la benvinguda des de l’Hotel. Ens van preparar una festa espectacular. Vam estar tota la nit ballant fins que de cop i volta sem va acostar un noi, un noi de la d’un o dos anys més gran que jo, moreno i amb uns ulls marrons molt clars i es deia Aleix. Vam parlar duran hores i al final vàrem decidir d’anar cadascun a la seva habitació perquè l’endemà ens esperava un dia molt llarg.
Aquella nit vaig pensar amb aquell nen, jo sempre deia que només m’agradaven els nens rosos amb els ulls blaus, però m’havia enamorat d’ell!
El dia seguen em va passar a buscar a l’habitació per anar a esmorzar. Van ser els 5 minuts mes llargs de la meva vida. No vam dir res fins que no vàrem arribar al menjador. En el menjador vam parlar de coses mes personals que el dia anterior i tot seguit vàrem anar a l’excursió de l’hotel.
Quan vam arribar vaig anar a la meva habitació amb l’excusa de que estava molt cansada i necessitava descansar. Vaig agafar el telèfon i mirava si m’avien enviat alguna cosa. Li havia d’explicar tot el que havia passat a la meva millor amiga! Ella em va dir que li havia de dir que sentia per ell i que si sortia malament no passava res perquè no el tornaria a veure més.
Jo decidida de tot vaig obrir la porta de l’habitació però ell s’havia delatat. Al obrir la porta em va dir que li agradava i que li agradaria passar el que quedava de vacances amb mi. Jo li vaig dir que pensava el mateix però que no faltaven gaires dies per que hages de marxar.
I així va ser. Els dies passaven ràpid i cada cop faltava menys per l’adéu. I així va ser va arribar l’últim dia i amb llàgrimes als ulls ens havíem de dir adéu, va arribar el moment que estàvem habitant duran tota la setmana.
Una setmana després d’haver marxat d’Itàlia estava passegen per Barcelona quan de cop i volta al aixecar el cap em va semblar veure l’Aleix altre cop, però no hi vaig fer cas perquè jo ja sabia que vivia molt lluny d’aquí i que mai el tornaria a trobar. Però després em va semblar escoltar la seva veu cridant el meu nom, si era ell que venia corrents cap a mi.
Em va explicar que els seus pares estaven separats i que un vivia a Barcelona i L’altre a Madrid. I que passaria tots els caps de setmana a Barcelona.