Les estrelles

Un relat de: Ferran de Montagut

Un jorn mirant les estrelles, em dona compte que... En cada una d'elles existeix un paradís. En elles jo esbrinà que em les coses que perdem. Elles son allà, tant llunyanes d'aquest mon. Nosaltres morim cada dia, elles segueixen sent allà dalt!
Mirant les estrelles e comprès el valor que no donem a la vida nostre. Quant aquesta sens saber perquè ens pren coses, es llavors quant pensem que es injusta.
Avui sens pensar he vist volar un estel en el seu gran mon, allà en l'infinit, l'he vist volar sens rumb em semblà que anava perduda.
M'he donat compte que moltes vegades no es en aqueix mon nostre on existeix la soledat... Suposo que elles a la seva manera també la senten, però tant segueixen brillant, buscant una raó per a sortir cada nit.
En canvi aquí nosaltres estar sols pensem que es el fi de la vida... Però no ens volem donar compta que la soledat, moltes vegades ens ajuda a trobar unes respostes a unes preguntes que no hi eren abans.
Mirant las estrelles vaig poder veure que la felicitat pot arribar en el moment mes inesperat. Vaig poder comprendre que en nostre mon tot te un fi, tot acaba del mes bonic al mes dolorós.
Avui mirant una estrella e sentit el calor d'aquell amor que va ja marxar... Avui mirant a una estrella, e descobert que en ella estan els somnis, els petons i aquell temps que es va perdre un jorn...
He comprès que l'amor te un milió de voltes, i que moltes vegades ens sorprèn, i ens dona felicitat; encara que de vegades es transformi en lo pitjor que hi ha.
Avui, mirant una de les estrelles e crescut una mica mes. He après a somriure he ha veure mes nostra realitat... Mirant avui una d'elles e pogut comprendre la veritat.
"EPILEG!
De que ens serveix l'orgull, quant i ha amistat?
De que serveix plorar quant un amor a marxat!
Oi que val la pena aprendre a callar!
Aprendre a viure, encara que sia sol, es el millor que hi ha!
**************
Mai perdis l'esperança, en algun lloc, en algun moment, i per qualsevol motiu, l'amor perdut retorna a néixer, i tot això sens saber perquè?
La felicitat de vegades sorprenc! Fi.
Autor: En Ferran de Montagut es Ferran Mujal i Naspleda, narració escrita avui 14-1-2005, en el meu estudi "MAS SOL SOLET" el del "JARDÍ VERD" Comarca "ALTA-GARROTXA" Pirineus (Girona) Catalunya! E-Mail: deMontagut@todobaja.com aneu_a_la_merda@yahoo.es ferran_de_montagut@hotmail.com mas_el_sol_solet@hispavista.com etc.





Comentaris

  • Per a tu amiga estimada Carme[Ofensiu]
    Ferran de Montagut | 25-01-2005

    Et dono les meves gràcies de nou Ferran

  • Aqueste escrit semblà profund[Ofensiu]
    carguiher | 23-01-2005 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt, crec que és un relat interesant.
    Segueix escrivint Ferran.
    Una forta abraçada. Carmen.

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

887964 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)