les estones...

Un relat de: Marc Freixas

les estones
amb morts o sense
sempre trenquen mirades perdudes...

com si tot ara
vol fer-nos ballar sense saber-ne,
ara
que la vida i el crepuscle
dominen l'esquelet,
quietud del cos
i pas del temps


rutina
que creix
com la pressa
ofegant pulmons estressats


algu, alguna vegada
va dir-me que no corri,
que amb paciencia tot arriba

algu, alguna vegada
recordava
que la tarda
es recolza al braç de marti i pol

i jo
voldria fer-li un vers
just per cada segon que se m'escapa...

voldria
trobar la font
per beure'm l'aigua dolça
que raja de la boca
plena de rao dins la seva poesia


i encara les estones
amb morts o sense
continuen trencant mirades perdudes

Comentaris

  • Poeta innovador[Ofensiu]
    panxample | 23-09-2010 | Valoració: 10

    ..................
    .........................
    ..........trencant mirades perdudes

    Les estones, son enriquidores, sabies, màgiques,
    delitoses, delicioses, encara que a vegades amarguegin. Amb morts o sense.
    Avant i bones estones,trencant mirades perdudes.

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872285 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.